Realitat (?), fotografia… i el meu estimat Pedraforca

Publicat el 26 d'agost de 2020 per Toni

000_7240-01

          Agost 2020.  Nikon D7100 + Tamron VC HLD 18-400 F/3,5-6,3

Que les fotografies descriuen la realitat —sigui el que sigui això que convenim de dir-ne realitat— és un d'aquells mites que la Fotografia desmantella amb rapidesa, i no pas necessàriment per l'ús que els humans en puguin fer en publicitat, periodisme o política (que inclou les dues anteriors).

Sobre el mapa, el Pedraforca, el Santuari de Bellmunt i el Santuari de Cabrera es troben en línia recta; però lluny! La imatge és una telefoto feta des del Santuari de Cabrera (objectiu de 400 mm a mà alçada) que mostra el familiar Pedra com a fons de Bellmunt —val a dir que ben embolicat tot amb la calitja d'estiu (llàstima; o no)— amb una distorsió impressionant, molt més ben percebuda, és clar, per la gent habituada a les grans perspectives. És una distorsió similar a la que ens fa veure Noruega, posem per cas, més petita que no ho és llavors que mirem un mapa centrat en el Mediterrani. No, no hi vaig fer cap manipulació de la realitat (o sí) més enllà de la tria —que no és poc!

Confesso que la foto m'encanta… També perquè es tracta del Pedra i de tot de records antics i entranyables; però això la fotografia poc que ho descriu. Se m'acut, ves, que vist tot plegat, més aviat sembla que mil paraules pensaments fan una imatge…

 

 

Publicat dins de Fotografies | Deixa un comentari

Terrassa buida

Publicat el 29 d'agost de 2019 per Toni

Caminant per Le Puy-en Velay, vaig descobrir la terrassa un xic improvisada de la fotografia de més amunt. Alguna cosa devia fer el sol d’agost per deixar buida una terrassa al país de les terrasses plenes. Buida com era, els colors es feien evidents; fins i tot impertinentment evidents. Blau, blanc i vermell per si no ha quedat clar de quin país és la imatge. 

Publicat dins de Fotografies, Viatges | Deixa un comentari

El santuari de la Cau

Publicat el 24 d'agost de 2019 per Toni

L’estiu no és el millor moment de l’any per a la fotografia de paisatge perquè la humitat amaga la llunyania en una confusió de blaus i perquè la llum zenital del sol, dura i contrastada, no permet modular les imatges. Prefereixo qualsevol altre estació llevat de quan vull justament la confusió de carenes o bé els meravellosos tons rogencs de les postes d’agost, aquelles que la cançó diu que els nascuts al Mediterrani tan acostumats hi estem.

Caminant des de la casa sota el castell de Milany fins al santuari de la Mare de Déu de la Cau, una hora d’anar i una per tornar, podeu descobrir les muntanyes de Montserrat, un fet sorprenent estant al Ripollès. I hi trobareu un camí ple de colors —a l’estiu, també a l’estiu. Llàstima de santuari, francament insuls.

Sempre s’hi pot tornar, en qualsevol altre moment, és clar; però la fotografia de Montserrat i la dels cardots ja estan fetes. I m’encanten. I també la de les falgueres reflectint la llum zenital. Quant al santuari…

 

(El Bisaura, agost de 2019. Nikon D7100 + Tamron 18-400 mm. Editades amb Snapseed) 
 
Publicat dins de Fotografies, Viatges | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

La tramuntana en vuit imatges

Publicat el 14 d'agost de 2019 per Toni

 

La tramuntana és un vent que comença com aquell que res i, de vegades –poques, val a dir-ho–, no va gaire més enllà; però ben sovint és tossut i persistent i li agrada les pujades de to insolents i amb un puntet d’agressivitat. 

Creix la inquietud. El mar a poc a poc es va emblanquinant i, cap endins, en aigües més profundes, el blanc d’escuma ressalta sobre un blau marí (és clar, marí!) profund.

Tot comença a posar-se nerviós: el mar, els animals… 

Els uns perquè els costa mantenir el rumb… 

VF0_5881-01Els altres perquè els costa d’estar-se dempeus… 

Hi ha qui aprofita per passar-ho d’allò més bé mentre els més assenyats tanquen balcons i finestres. 

Els forasters fins i tot s’alegren de no viure (perdoneu-me, empordanesos) en país tan ventós. I uns pocs, mentre són remolcats a port, malaeixen l’hora que van decidir sortir a navegar sense haver consultat la previsió. 

​Agost de 2019. L’Escala. Nikon D7100 + Tamron 18-400 VC HDL. Editat amb Snapseed.

 

 

 

Publicat dins de Fotografies, Viatges | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Emporion – Ἐμπόριον

Publicat el 12 d'agost de 2019 per Toni

El camí surt de l’Escala i mena a Sant Martí; o, si ho preferiu, surt de Sant Martí i porta a l’escala. Tant en un sentit com en l’altre, són 1800 m entre dunes, paisatge molt mediterrani i història, molta història de grecs i de romans, de ciutats que ja no són, de fòrums que costa imaginar, de vestegis del port antiquíssim i de tota una forma de veure el món que probablement no deu haver canviat tant com les pedres semblen afirmar.

Però va ser el paisatge allò que se’m va endur mentre caminava, ves.

Anem-hi

Publicat dins de Fotografies, Viatges | Deixa un comentari

Els sabaters que corrien per l'Arnes

Publicat el 27 de juny de 2019 per Toni

190302-5224-w

A l'extrem nord del massís dels Ports, a la Terra Alta, a prop d'Arnes, hi corre el riu saltant de bassa en bassa i ben entaforat en l'estretor del seu llit. Resseguir-lo en aquells indrets és gaudir d'un fastuós paisatge. Sigueu benvinguts als Estrets d'Arnes!

Gràcies a la tensió superficial, els sabaters poden també caminar (no sé ben bé si el verb és l'adequat) per damunt la superfície de l'aigua, un moviment que a mi em sembla vet aquí que… elèctric: aparentment sense esforç, ràpid, només una onada elegantíssima.

La fotografia vol recollir la calma i el silenci (no tenim cap paraula millor per descriure els sorolls de la muntanya). Però, havent-la ja fet, vaig adonar-me de la impudícia de la mirada. No, no tot és calma ni silenci enmig de l'apaivagament. És, tanmateix, vida. Ja us n'heu adonat? 

Publicat dins de Ciència, Fotografies, Viatges | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

La història del darrera

Publicat el 23 de novembre de 2018 per Toni

000_4923-01

La imatge resulta un pèl confusa a causa de la nitidesa, perquè està feta a molta distància amb un teleobjectiu a la mà i amb la cabra sense estar-se quieta. Només un cop feta la fotografia, vaig adonar-me del detall de la banya (Ah! Tampoc ho havíeu vist, oi? O sí?).

Com l'obra de teatre Noises Off (Michael Frayn, 1982), titulada amb un més descriptiu Pel davant i pel darrera en la versió catalana, hi ha una història visible, clara, objectiva, i una història amagada, també clara i objectiva, però desconeguda; si no en l'obra de teatre, sí que en la foto. Llàstima: mai no sabrem què va passar perquè la cabra perdés la banya (semblava més esmunyidissa que la resta del grup, però deixem-nos de fer psicologia barata, sisplau). Quedarà en el sac de les infinites històries que passen deuen passar al bosc. Vet aquí, doncs, que és per això, justament pel que la imatge no mostra, que la imatge pren interès.

 

 

Publicat dins de Fotografies | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

La Tardor, ves

Publicat el 18 de novembre de 2018 per Toni

000_4949-01

La Tardor ja ha arribat. No pas l'astronòmica —ja fa dies que és aquí, tan matemàticament puntual com és—, sinó la de debò —que cada any ve més tard—: la del fred i la caiguda de fulles, la dels colors marrons i rogencs i dels paisatges tristos però sublims. La taula que fa poc acollia unes cerveses sota l'ombra del freixe, ara, ves, acull les fulles del freixe abans que el vent no se les endugui. És moment de recloure's a la vora del foc.

 

Publicat dins de Fotografies | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Papallones molt i molt viatgeres

Publicat el 17 d'octubre de 2018 per Toni

Aquesta galeria conté 2 fotografies.

Art déco? La de la foto és —crec— una papallona tigre (Danaus chrysippus). Vivia als Ullals de Baltasar (Amposta), unes surgències pluvials procedents de les serralades del Montsià i els Ports que converteixen el paisatge en un gran aiguamoll, delit … Continua llegint →

Més galeries | 1 comentari

Paisatge viu

Publicat el 14 d'octubre de 2018 per Toni

Aquesta galeria conté 1 fotografia.

M'agrada el paisatge del delta de l'Ebre —dit el Delta, com si fos l'únic— perquè és viu en un doble sentit: canvia —amb el mes i amb l'any— i és ple de vida… animal, ben visible, a l'aire, a l'aigua … Continua llegint →

Més galeries | Deixa un comentari