A l'extrem nord del massís dels Ports, a la Terra Alta, a prop d'Arnes, hi corre el riu saltant de bassa en bassa i ben entaforat en l'estretor del seu llit. Resseguir-lo en aquells indrets és gaudir d'un fastuós paisatge. Sigueu benvinguts als Estrets d'Arnes!
Gràcies a la tensió superficial, els sabaters poden també caminar (no sé ben bé si el verb és l'adequat) per damunt la superfície de l'aigua, un moviment que a mi em sembla vet aquí que… elèctric: aparentment sense esforç, ràpid, només una onada elegantíssima.
La fotografia vol recollir la calma i el silenci (no tenim cap paraula millor per descriure els sorolls de la muntanya). Però, havent-la ja fet, vaig adonar-me de la impudícia de la mirada. No, no tot és calma ni silenci enmig de l'apaivagament. És, tanmateix, vida. Ja us n'heu adonat?
