Agost 2020. Nikon D7100 + Tamron VC HLD 18-400 F/3,5-6,3 Que les fotografies descriuen la realitat —sigui el que sigui això que convenim de dir-ne realitat— és un d'aquells mites que la Fotografia desmantella amb rapidesa, i no pas necessàriment … Continua llegint
Caminant per Le Puy-en Velay, vaig descobrir la terrassa un xic improvisada de la fotografia de més amunt. Alguna cosa devia fer el sol d’agost per deixar buida una terrassa al país de les terrasses plenes. Buida com era, els … Continua llegint
L’estiu no és el millor moment de l’any per a la fotografia de paisatge perquè la humitat amaga la llunyania en una confusió de blaus i perquè la llum zenital del sol, dura i contrastada, no permet modular les imatges. … Continua llegint
La tramuntana és un vent que comença com aquell que res i, de vegades –poques, val a dir-ho–, no va gaire més enllà; però ben sovint és tossut i persistent i li agrada les pujades de to insolents i … Continua llegint
El camí surt de l’Escala i mena a Sant Martí; o, si ho preferiu, surt de Sant Martí i porta a l’escala. Tant en un sentit com en l’altre, són 1800 m entre dunes, paisatge molt mediterrani i història, molta … Continua llegint
A l'extrem nord del massís dels Ports, a la Terra Alta, a prop d'Arnes, hi corre el riu saltant de bassa en bassa i ben entaforat en l'estretor del seu llit. Resseguir-lo en aquells indrets és gaudir d'un fastuós paisatge. … Continua llegint
La imatge resulta un pèl confusa a causa de la nitidesa, perquè està feta a molta distància amb un teleobjectiu a la mà i amb la cabra sense estar-se quieta. Només un cop feta la fotografia, vaig adonar-me del detall … Continua llegint
La Tardor ja ha arribat. No pas l'astronòmica —ja fa dies que és aquí, tan matemàticament puntual com és—, sinó la de debò —que cada any ve més tard—: la del fred i la caiguda de fulles, la dels colors … Continua llegint
Aquesta galeria conté 2 fotografies.
Art déco? La de la foto és —crec— una papallona tigre (Danaus chrysippus). Vivia als Ullals de Baltasar (Amposta), unes surgències pluvials procedents de les serralades del Montsià i els Ports que converteixen el paisatge en un gran aiguamoll, delit … Continua llegint
Aquesta galeria conté 1 fotografia.
M'agrada el paisatge del delta de l'Ebre —dit el Delta, com si fos l'únic— perquè és viu en un doble sentit: canvia —amb el mes i amb l'any— i és ple de vida… animal, ben visible, a l'aire, a l'aigua … Continua llegint
