Llegir la notícia:
La policia catalana estrena catorze vehicles camuflats que permeten filmar en vídeo els conductors temeraris. Els cotxes disposen d’una càmera anterior i una de posterior que identifiquen l’infractor sense que aquest pugui esquivar la retirada de punts al·legant falta de proves.
em fa pensar, senyor Saura, que quan es parla del trànsit, sembla que tot és possible. Però fem, senyor Saura, un exercici mental i imaginem la policia filmant un camell repartint droga a la porta d’un institut, o, avisats d’un atracament, filmant a l’oficina bancària què passa. I tot per assegurar-se’n l’èxit al judici. Són, evidentment, situacions absurdes, però tenen en comú amb la seva dèria sobre el trànsit moltes més coses de les que sembla a primera vista. Una policia orientada a defensar els drets dels ciutadans va uniformada, ha d’anar-hi a fi que els ciutadans s’hi puguin acollir. Una policia orientada a defensar els drets ha de prevenir -quan és possible- el delicte, per això no filma el camell davant la porta de l’institut, simplement el deté i el duu davant un jutge per evitar que el camell provi en un altre institut. L’objectiu d’aquesta policia és garantir la seguretat dels alumnes sortint de l’institut, i el del jutge, dictar la justa pena i assegurar-se’n del compliment. Vostè, senyor Saura, havent concentrat els mitjans en aconseguir la retirada de punts, corre el risc de desvirtuar allò que ha de ser la policia. No hi ha res de subtil en tota aquesta inversió de papers. Vostè, senyor Saura, té l’edat suficient, crec, per haver conviscut amb la policia secreta infiltrada a la universitat a les acaballes del franquisme. Aquella no era una policia per garantir cap dret, no, era una policia amb l’objectiu primordial de caçar, detenir, reprimir per exemplificar. Era una policia basada en la por, a la qual ningú no s’hi acollia, i per això anaven vestits d’estudiants i s’infiltraven i fins i tot temptaven els estudiants més ingenus. Però no, la policia que volem vostè i jo, senyor Saura, amb seguretat s’allunya molt i molt del model de l’antiga secreta, oi? Vostè i jo necessitem una policia d’uniforme, visible, perquè vostè i jo i tots els ciutadans -els quals hem de pressuposar que circulen a la velocitat que toca, paguen impostos i no atraquen bancs- puguin acudir a la seva policia quan la necessitin. Salvant totes les distàncies que calgui, una policia filmant d’amagat un avançament en línia contínua respon a la mateixa visió neuròtica d’una policia secreta caçant comunistes a la facultat de dret. I utilitzo la paraula neuròtica per simplificar tot un paradigma del que NO ha de ser una policia en una societat democràtica. En realitat, estem parlant, senyor Saura, de coses molt importants però extremament simples, parlem de marc ideològic, de l’ètica que se’n deriva, i del que està bé i del que està malament.
I acabo, senyor Saura: jo sí que vaig fotografiar un avançament en línia contínua, el de la foto, però era el ral·li de Sitges, tot legal, i molt ben correctament protegit per la policia, uniformada i visible, que jo i estic segur que també vostè volem.
Fotografia: Detritus, Berlín, 2007
