El que cal fer per cagar bé

Vaig fer la fotografia en els serveis d’un conegut hospital de Barcelona. El missatge lluïa sobre la porta corredora dels lavabos per a visitants. Suposo que els responsables d’aquella planta a l’hospital n’estaven ben farts, de mirar de resoldre els problemes generats per gent que, veient la porta del lavabo tancada, la forçaven per obrir-la. Que  trobés el pany ben deformat dóna cos a la meva suposició. No costa gaire imaginar la situació: el de fora volent obrir la porta tant si com no, i el de dins, assegut a la tassa, pantalons abaixats, literalment cagat de por, fent força sobre la porta per evitar l’humiliant final… L’escena, en qualsevol de les possibles versions, es devia repetir un munt de vegades, és clar, fins que algú va tenir la idea, simple però contundent, de fer obvi allò que és obvi: si la porta està tancada… coi!… és que està ocupat! O no?

100103-DSC00049

Quant a Antoni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Acudits, Comentaris i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *