Cap als inicis del segle VI aC, Grècia crea una colònia al golf de Salern que denomina Posidònia. Segles més tard (273 aC), Roma en pren el control com a Paestum, potser una deformació del nom primigeni. La ciutat és … Continua llegint
El Canigó és d’aquelles muntanyes que cal veure de lluny, tranquil·lament, fent no-res… o no res més que contemplar-la, i, si pot ser, llavors que s’és ben nevada, i sobretot si, de tanta ventoleia, se li aixeca la blanca cabellera … Continua llegint
Quina joia fotografiar la tardor! Són els tons calents de la vegetació i els freds del cel; les boires que donen profunditat al paisatge; la successió de muntanyes esvaïdes en la llunyania. I llàstima de no poder reproduir l’olor de … Continua llegint
No fa gaires setmanes, el Ripollès, i sobretot la part més al sud, feia angúnia pels colors ocres i groguencs de l’herba assecada i dels arbres que deixaven caure les fulles per conservar la poca aigua que la calorada hauria … Continua llegint
Al Bisaura, l’hivern és un moment d’espera: l’herba deixa de créixer; molts arbres deixen caure les fulles i molts altres no les deixen caure, però paren de brancar i fullar; un munt d’ocells marxen a altres indrets; les abelles, les mosques, … Continua llegint
L’estiu no és el millor moment de l’any per a la fotografia de paisatge perquè la humitat amaga la llunyania en una confusió de blaus i perquè la llum zenital del sol, dura i contrastada, no permet modular les imatges. … Continua llegint
Fotografia: Envol des de El Prat fotografiat a bord del veler Nora, 2013 El més gran és el més ràpid i també el més llunyà. És ben clar. Però només perquè identifiquem l’objecte. La perspectiva, ella, ens diu tota … Continua llegint
Aquesta galeria conté 2 fotografies.
A l'institut, anar d'excursió volia dir sortir de les parets de color verd amb la foto de l'excel·lentíssim dictador i la creu penjats damunt la pissarra, i tot el que allò representava. A ningú no pot estranyar que fotre'n el … Continua llegint
Vall-de-roures, a l’Aragó, és una ciutat els habitants de la qual parlen amb naturalitat l’aragonès oriental [somriure irònic sarcàstic]. Amb naturalitat vol dir que el català és ben viu al carrer, també entre els joves. I mentre la gent domina … Continua llegint
