Quina joia fotografiar la tardor! Són els tons calents de la vegetació i els freds del cel; les boires que donen profunditat al paisatge; la successió de muntanyes esvaïdes en la llunyania. I llàstima de no poder reproduir l’olor de molsa, ni de terra humida, ni de fulla caiguda. Ni els pensaments del bosc llavors que se’n va a dormir.
La vall que mena a St. Quirze de Besora
Runes al Castell de Besora, Sta. M. de Besora
Castell de Besora, Sta. M. de Besora
El Prat, entre Sta. M. de Besora i St. Quirze de Besora, en ple Bisaura (Osona)
Pla del Revell des del Castell de Besora, Sta. M. de Besora
Fageda. Sta. M. de Besora
Per veure’n mes…
Quant a Toni
-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats?
-He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats
(Ramon Llull)
Aquesta entrada s'ha publicat dins de
Fotografies i etiquetada amb
el Bisaura,
fotografia,
Tardor. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.