Apreciat senyor Josep Antoni Duran i Lleida, Havent llegit les declaracions que va fer vostè sobre com de malament ho passen els professors, li he de confessar, senyor Duran, que estic clarament molest. Per raons que aviat comprendrà no estic … Continua llegint
Aquesta galeria conté 2 fotografies.
Quan jo era petit, es va posar de moda durant uns mesos escriure'ns missatges per sota la taula mentre érem a classe. Els missatges devien ser d'allò més avorrits, ben segur, però tot plegat tenia la morbositat del risc de ser … Continua llegint
Fotografia: transport de residus. Berlín, 2007 Quan jo era petit, els envasos de vidre -gairebé tots aleshores- eren sempre de retorn. Era l’època del NODO i la “canción del verano”. Quan compraves gasosa, una beguda habitual aleshores, el botiguer … Continua llegint
Vídeo: La he liao parda, 2008 Amb tres milions i quart de visualitzacions [maig de 2012], o moltes més si sumem totes les de les nombroses còpies que corren per YouTube, aquest és un vídeo que podem classificar com … Continua llegint
La Notícia: Quatre monges van netejar d’oli l’altar i el terra Malgrat la declaració de Benet XVI en el sentit que l’Església advoca per adequades mesures econòmiques i socials perquè la dona trobi a la llar i a la feina … Continua llegint
La darrera vegada que vaig pintar la caixa dels comptadors, que és al carrer i sempre objectiu de grafitis, em vaig quedar sense aiguarràs. Heu mirat mai de rentar els pinzells amb aigua i no amb aiguarràs? No ho feu… … Continua llegint
Les imatges són fetes entre 1980 i 1984, a Calella i Port de la Selva, al bell mig de la Costa Brava. El blanc i negre és una opció estètica i no una limitació tècnica i no ens ha d’induir … Continua llegint
(R)-3,4-dihidroxi-5-((S)-1,2-dihidroxietil)furan-2(5H)-ona és el nom químic de l’estereoisòmer levogir de l’àcid ascòrbic, és a dir, la vitamina C (Després de la xiulada de la Copa del Rei i de les declaracions del senyor Mayor Oreja, a fi d’evitar suspicàcies i també … Continua llegint
Per casualitat, he trobat una ressenya sobre un jugador de futbol a primera divisió als anys vint del segle passat, Antonio Alcázar Alonso, el meu avi. Va néixer a Múrcia i, a l’any, va venir a Catalunya. Res d’estrany. Molts … Continua llegint
