Natural? Artificial?

150920-P1030716-c

Sempre m'ha agradat l'ambigüitat en les imatges. Trobo que no és tan important allò que hom vol transmetre com allò que uns i altres interpretaran -sempre segons el pensament de cadascú. Si més no, les intencions del transmissor no sempre són explícites i sovint deuen quedar amagades sota el coixí. Per això, allò que esdevé públic és només allò que públicament s'interpreta. La imatge de sobre m'agrada per la simplicitat de la composició i sobretot per la contundència dels colors (a Cotlliure, a finals d'estiu, no podria ser altrament). Però, de la imatge, hi ha quelcom que només l'autor sap i seguirà essent un secret sota el coixí: Són de debò els ocells? Tots dos? Cap? Només un? Quin?

És per això que m'agrada la foto, he, he…

 

Quant a Antoni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
Aquesta entrada ha esta publicada en Fotografies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *