Els ulls

151013 a-4551-m

Hi ha un retrat de Renoir, Sur la térrasse, que ve al cas d'aquest post, perquè, enmig de tota la complexitat cromàtica de l'oli, sobresurten inevitablement els ulls de mare i filla… Sobresurten vol dir que la nostra mirada hi és inconscientment i irresistiblement atreta. Sempre és així en un bon retrat. Penseu, si més no, en la seductora mirada de la Gioconda. Si de totes les regles del retrat fotogràfic -no pas el pictòric- n'haguéssim de triar una i només una, diríem que el focus ha d'estar sobre els ulls. Sempre. Sense excepció. Fet això, potser fins i tot aconseguirem un gran retrat. I és que sembla que l'esguard és allò que primer veiem dels nostres congèneres.

Però no és només amb els humans que ho fem. Per demostrar-ho, vaig reunir la col·lecció Esguards humans i deshumans.

 

Posts relacionats:
Sexe animal

 

Quant a Antoni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
Aquesta entrada ha esta publicada en Fotografies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els ulls

  1. Maria diu:

    Oi, oi, oi! Impagables!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *