Un cuc eixint de la nou

Descobrir un cuc vivint en una nou no és – ja ho sé – res d'excepcional, sobretot si la nou és collida de l'arbre, sense irradiar ni res de semblant. A casa sempre em deien que el mal fóra trobar mig cuc…  només mig cuc. Cosa cultural això de menjar un cuc: quin fàstic!, tot i que, vist des d'una altra perspectiva, un cuc no és res més que proteïna.

El cuc de la foto fugia perquè el seu univers tan petit i tan estable s'havia esvaït completament. De cop, s'havia fet enorme. I estrany.

Mai mato els cucs eixint d'una nou. Mai. 

image

Quant a Antoni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Fotografies i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *