Els posts de Ciència que més m'agraden

El meu interès per la divulgació ve de lluny. Però allò que definitivament em va empènyer cap a publicar en aquest blog algunes coses que tenia escrites i moltes altres de noves va ser un vídeo inclòs al post Ciència, divulgació i el que convingui. O no? Feu-hi clic, si us plau, i ho entendreu tot, sense més explicacions.

Oi que no en calen, d’explicacions?

Avui, 28 de desembre, és el darrer dimarts de l’any, una data, ben mirat, com qualsevulla altra, excepte per dues raons: en primer lloc, les convencions del món occidental pel que fa a l’inici de l’any (que sigui occidental el nostre món també és una convenció basada en situar l’Atlàntic al bell mig del mapa), i en segon lloc, les arrels cristianes -mal pesi a algun assidu lector que rondinarà llegint això- del nostre calendari a l’hora de començar a comptar els anys. Fetes, doncs, aquestes consideracions, convindreu que el darrer dimarts de l’any 2010 té la importància de ser justament el darrer dimarts d’aquest any. Molt suat, sí!

Fidel, doncs, a convencions tan cristianes i tan occidentals, he fet una tria per a aquest darrer dimarts de l’any. Com és natural, unes entrades de la categoria de Ciència m’agraden més que  unes altres per diferents raons. Les estadístiques de què disposa el blog em duen a pensar que, siguin quines siguin aquestes raons, en general, el més vist és també el que més m’agrada: heus aquí, doncs, el meu criteri de selecció. D’altra banda, convençut com estic de la naturalesa matemàtica de l’Univers, n’he triat 8, perquè 8 és un nombre de la sèrie de Fibonacci i perquè 8 resulta de multiplicar 2 per 2 tres vegades i 2 i 3 són també nombres de la sèrie. Apa!

De més vell, a més nou:

Déu, Ciència, Vaticà… i vendre llibres, coi!
Posidònia o per què cal pagar un ministeri de mediambient
Un Nobel del qual se’n parlarà: el grafè
El fang vermell d’Hongria
Per què són hexagonals els nius de les vespes?
La inexorable mort del càntir
Sense miracles a la vista
Bacteris alienígenes? I què més!

Bon any nou!

Quant a Antoni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
Aquesta entrada ha esta publicada en Ciència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *