Posidònia és la denominació genèrica d’unes quantes espècies de plantes marines com les de les imatges d’aquest apunt. Són herbes de fulla perenne que fan flors hermafrodites i fruits. L’interès ecològic de la posidònia rau sobretot en l’aixopluc que ofereixen a innombrables espècies marines que viuen i moren entre les llargues fulles. Però la posidònia és una herba molt sensible a la contaminació i a les àncores dels vaixells, que les arrenquen, i per aquesta raó es troba en recessió en tota la costa mediterrània. Per això, existeixen convenis internacionals, signats també pel govern d’Espanya, que les protegeixen.
Però vet aquí la notícia sobre el nou catàleg d’espècies protegides: la posidònia -i també altres espècies marines- ja no estan protegides… Què lluny està Madrid de la costa!
Val la pena pagar les despeses d’un ministeri tan inútil?
Ambdues imatges mostren les praderes de posidònia, entre els sis i els dotze metres de profunditat, de Cala Giverola, al nord de Tossa de Mar. El retrocés de les praderes, que ja no cobreixen el fons amb continuïtat, és clarament visible en el vídeo.
Fotografia submarina
Efectivament, viuen lluny del mar. I no només del mar!