Un bolet és l'aparell que conté les espores (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. Tots els fongs són éssers estranys que participen de propietats dels animals i d'altres que ho són dels vegetals, sense ser ni una cosa ni l'altra —tot i que la micologia, per raons més pràctiques que taxonòmiques, se la inclogui sovint en la botànica. La tipologia més familiar, que pertany a alguns ordres de la classe dels basidiomicets, consta d'un casquet esfèric, el barret o pileus, sostingut per una cama o estípit: és la part visible d'aquests organismes.
Alguns d'ells són mengívols i fins i tot uns pocs poden ser gastronòmicament valuosos, però la majoria o no tenen interès alimentari o són tòxics. I els primers, en un país poden ser ben apreciats i alhora al pais veí poden ser simplement ignorats, com s'esdevé, per posar un exemple, amb els catalaníssims rovellons (us confesso que personalment m'interessa més la barrila i la conversa a l'aire lliure a l'entorn de la brasa que no pas els propis rovellons).
En català, tenim expressions on utilitzem l'analogia amb els bolets amb significats ben diferents, però que descriuen molt la vida i costums d'aquests fongs. Per exemple, podem dir que creixien com a bolets perquè és ben cert que creixen ràpid, o bé ho podem dir perquè n'hi havia molts, com s'esdevé amb algunes espècies que apareixen cobrint el sol pertot; però també diem de quelcom que era com un bolet per mostrar-ne l'aïllament —i és ben cert que alguns bolets apareixen solitaris enmig del bosc o del prat mostrant un color o una forma que hi destaca per la seva singularitat— però de vegades és justament el contrari perquè s'amaguen com si fossin… bolets.
Des del punt de vista fotogràfic, formes, colors i textures de molts bolets són sense cap mena de dubte objecte de desig.
I com d'interessant és el micropaisatge que generen!
Els de la foto són tres bolets enmig d'un prat a la reserva de Freser-Setcases. Tres solitaris bolets, tres, blancs, molt blancs, destacant en el verd molt verd i guaitant el fastuós paisatge pirinàic. Cal, això sí, tirar-se a terra per descobrir com és aquest (petit?) món.
