El silenci del Fangar

180807-P1040331-a

Des del port de l'Ampolla fins a l'interior del Fangar, al nord del delta de l'Ebre, hi ha un parell i escaig de milles nàutiques. Amb una pneumàtica poc potent, una mitja hora ben llarga. Un cop a l'interior, cal anar més a poc a poc. I si pretenem acostar-nos a la costa, cal parar el motor per no fer malbé les algues, i aleshores remar. Però poc després ja no es pot remar i cal perxar (impulsar-se amb els rems, ara perxes, clavant-los al fons). I, encara, una mica més endavant, cal sortir de l'embarcació i arrossegar-la a fi que la quilla no es clavi al fang… Benvinguts al Fangar!

180807-P1040339-aÉs llavors, quan poses els peus a l'aigua i has de vigilar per no incomodar excessivament els crancs, i sents el xip-xap dels peus i la brisa ondulant el mar, i veus com de lluny és encara la costa, i flaires l'aire humit i salat i carregat d'olors que no pots descriure, i descobreixes aquell ocell caient a plom i enlairant-se amb un peix al bec, és llavors que t'adones de l'enorme silenci que ho abraça tot. I et commous.

180807-P1040342-aMalgrat la sensació d'immensa solitud, no estàs sol, no; ben al contrari, ets el centre d'interès de crancs, peixets, peixots, peixots saltant fora l'aigua, libèl·lules, ocells i flamencs d'estranya elegància.

180807-P1040343-a

180807-P1040351-a

És reconfortant sentir-se part del paisatge. Petit en un immens paisatge.

Quant a Toni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Fotografies, Viatges i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El silenci del Fangar

  1. Maria diu:

    M’encanta, la plena placidesa silenciosa que descrius, Toni. I la quieta bellesa que descrius.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *