Un gat a l’ombra d’un humà

180813-4190-v

El gat corria amunt i avall caçant llagostes, i també alguna papallona, segons vam veure. I les mastegava sorollosament… Aix!

Tenia molta habilitat fent-ho. Perquè aquest era un gat dels que no depenen del plat de les sobralles, tot i que mostrava cert interès, i sobretot comprensió, pel comportament dels humans. No era cap gat salvatge. Baso l'afirmació en el fet que ens acompanyés en la caminada i de tant en tant volgués cridar l'atenció miolant. No li sabia greu, no, quan l'acaronaves; però, vaja, es veia ben bé que el seu era un interès diguem-ne més, molt més, primari, ben avall en la piràmide de Maslow. Tanmateix allò que va sorprendre'm amb escreix fou que aprofités la meva ombra (llavors que jo intentava caçar —val a dir que sense èxit— el vol d'una rapaç) per eixoplugar-se d'aquell sol inhumà d'agost: vet aqui la foto, tu! Va ser aleshores que em vaig posar la mà al barret per —intuïtivament— palpar-lo.

No som, no, tan diferents, els uns dels altres —gastronomia a banda, és clar.

 

Posted in Fotografies | Leave a comment

L’hinduisme d’una papallona trobada en l’ampit d’una finestra

LLU_4085-01-01

No totes les papallones tenen els bonics colors que mostra la de la fotografia, però sí moltes d'elles, sobretot si són diürnes. Feu doble clic a la imatge i contempleu-hi la lluentor i textura de les ales i del cos. La veritat és que per boniques que semblin, com més de prop les mirem més monstruoses semblen. Però, en realitat, no ho són gens, de monstruoses, almenys si acceptem la definició que l'IEC dóna sobre monstre: "ésser fabulós que presenta una conformació contrària a l’ordre natural, com és ara una combinació d’home i de bèstia, o de dues o més bèsties diferents". No és el cas, oi? Simplement tenim tendència a comparar amb els patrons humans. I les papallones aparentment hi estan molt i molt allunyades. Les papallones tenen una vida més aviat efímera, sis mesos les més afortunades, i algunes fins i tot no cal ni que perdin el temps menjant perquè, vivint de les reserves de quan eren larves, es concentren en allò que és indispensable: la continuïtat de l'espècie, coi! Les papallones són el corol·lari final d'una vida de transformacions (metamorfosi és el terme més precís) que en molts casos requereix la destrucció de gairebé totes les antigues cèl·lules per fer-ne de noves, tota una forma de reencarnació (Enteneu ara el títol del post?).
 

La de la foto va ser trobada, ja seca, en l'ampit d'una finestra d'una casa al Bisaura. Devia morir tota sola. Però tranquil·la. Espero que tingués ocasió de perpetuar l'espècie…

 

Món viu

 

 

Posted in Ciència, Fotografies | Tagged , , | Leave a comment

El silenci del Fangar

180807-P1040331-a

Des del port de l'Ampolla fins a l'interior del Fangar hi ha un parell i escaig de milles nàutiques. Amb una pneumàtica poc potent, una mitja hora ben llarga. Un cop a l'interior, cal anar més a poc a poc. I si pretenem acostar-nos a la costa, cal parar el motor per no fer malbé les algues, i aleshores remar. Però poc després ja no es pot remar i cal perxar (impulsar-se amb els rems, ara perxes, clavant-los al fons). I, encara, una mica més endavant, cal sortir de l'embarcació i arrossegar-la a fi que la quilla no es clavi al fang… Benvinguts al Fangar!

180807-P1040339-aÉs llavors, quan poses els peus a l'aigua i has de vigilar per no incomodar excessivament els crancs, i sents el xip-xap dels peus i la brisa ondulant el mar, i veus com de lluny és encara la costa, i flaires l'aire humit i salat i carregat d'olors que no pots descriure, i descobreixes aquell ocell caient a plom i enlairant-se amb un peix al bec, és llavors que t'adones de l'enorme silenci que ho abraça tot. I et commous.

180807-P1040342-aMalgrat la sensació d'immensa solitud, no estàs sol, no; ben al contrari, ets el centre d'interès de crancs, peixets, peixots, peixots saltant fora l'aigua, libèl·lules, ocells i flamencs d'estranya elegància.

180807-P1040343-a

180807-P1040351-a

És reconfortant sentir-se part del paisatge. Petit en un immens paisatge.

Posted in Fotografies, Viatges | Tagged , , , , , , , | 1 Comment

Tres bolets enmig d’un prat

Un bolet és l'aparell que conté les espores (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. Tots els fongs són éssers estranys que participen de propietats dels animals i d'altres que ho són dels vegetals, sense ser ni una cosa ni l'altra —tot i que la micologia, per raons més pràctiques que taxonòmiques, se la inclogui sovint en la botànica. La  tipologia més familiar, que pertany a alguns ordres de la classe dels basidiomicets, consta d'un casquet esfèric, el barret o pileus, sostingut per una cama o estípit: és la part visible d'aquests organismes.

Alguns d'ells són mengívols i fins i tot uns pocs poden ser gastronòmicament valuosos, però la majoria o no tenen interès alimentari o són tòxics. I els primers, en un país poden ser ben apreciats i alhora al pais veí poden ser simplement ignorats, com s'esdevé, per posar un exemple, amb els catalaníssims rovellons (us confesso que personalment m'interessa més la barrila i la conversa a l'aire lliure a l'entorn de la brasa que no pas els propis rovellons).

En català, tenim expressions on utilitzem l'analogia amb els bolets amb significats ben diferents, però que descriuen molt la vida i costums d'aquests fongs. Per exemple, podem dir que creixien com a bolets perquè és ben cert que creixen ràpid, o bé ho podem dir perquè n'hi havia molts, com s'esdevé amb algunes espècies que apareixen cobrint el sol pertot; però també diem de quelcom que era com un bolet per mostrar-ne l'aïllament —i és ben cert que alguns bolets apareixen solitaris enmig del bosc o del prat mostrant un color o una forma que hi destaca per la seva singularitat— però de vegades és justament el contrari perquè s'amaguen com si fossin… bolets.

Des del punt de vista fotogràfic, formes, colors i textures de molts bolets són sense cap mena de dubte objecte de desig.

I com d'interessant és el micropaisatge que generen!

BES_1848-01

Els de la foto són tres bolets enmig d'un prat a la reserva de Freser-Setcases. Tres solitaris bolets, tres, blancs, molt blancs, destacant en el verd molt verd i guaitant el fastuós paisatge pirinàic. Cal, això sí, tirar-se a terra per descobrir com és aquest (petit?) món.

 

Posted in Ciència, Fotografies | Leave a comment

El retrat (o no)

 

GEN_3572-01

El retrat —en fotografia com en pintura— és d'aquelles coses que el costum i la tradició (germana gran del costum) ha convertit en classicot total. Sempre que algú consulti un text sobre el tema, hi trobarà les mateixes recomanacions (germana petita de les directrius): que si el nas, que si els ulls, que si, Ai!, l'angle… I si el text va de fotografia, a continuació podeu estar segurs de trobar dues o tres pàgines parlant de la importància de situar el focus, el punt d'enfocament, als ulls; perquè, és clar, els ulls són el més important del rostre —la qual cosa és certa i prou estudiada per les patums de la comunicació no verbal. Res a dir, doncs, llevat pel fet que el retrat pot ser molt més (O no):  fa uns quants anys, per exemple, vaig anar en una exposició de fotografia a Barcelona, crec que a la Virreina, sobre retrats… de culs… Difícil, oi, situar-hi el focus a l'ull? (O no; cagun l'ambigüitat del llenguatge, coi).

Dit això, ara mateix no sé si la imatge és un retrat del dron o dels culs dels qui el saluden. Però el que sí que puc assegurar-vos és que el meu interès (germà no sé si gran o petit de la preocupació) era que les mans sortissin mogudes (el moviment, ves) i caçar la llum barrocament oblíqua i calenta d'una tarda feliç d'octubre. En realitat, és un retrat de l'alegria, però sense saber on fixar el focus…

(Algú sap on és l'ull?)

 

Posted in Comentaris, Fotografies | Leave a comment

Pel febrer, una estona de sol i una altra de foguer

This gallery contains 4 photos.

Al febrer, ja estic ben fart del fred i amb ganes que s'acabi l'hivern. El febrer és un mes trist, un mes afortunadament curt, però retorçadament malèvol llavors que li esquila un tros al març. Si no fos pel Carnaval, … Continue reading

More Galleries | Leave a comment

Nàpols i napolitans

This gallery contains 2 photos.

Entre el Nàpols (Napule en napolità) de la fotografia de dalt i el Nàpols de la fotografia de baix, hi ha poca distància, però vet aquí com la distància pot ser mesurada de moltes maneres. És clar que el més interessant … Continue reading

More Galleries | Leave a comment

Castells d’emocions

This gallery contains 1 photo.

Estar-se al bell mig –i ben a prop de les soques– d'una diada castellera és el més semblant a gronxar-se al capdamunt d'un barranc d'emocions: por, ansietat, enuig, desconcert, ràbia, alegria… i tot amb el contacte físic, íntim, cos a … Continue reading

More Galleries | Leave a comment

Corbs marins

This gallery contains 1 photo.

Els corbs marins són ocells pescadors capaços de submergir-se fins a cinc metres i nedar per sota l'aigua un bon tros. És freqüent trobar-los algunes milles endins flotant tranquil·lament, veure'ls desaparèixer capbussant-se… i aparèixer després metres enllà; però és molt … Continue reading

More Galleries | Leave a comment

S’Agulla

This gallery contains 1 photo.

Costa nord de Blanes un dia de juliol que amenaçava tempesta. El pedrot tanca pel sud cala Cristina: és la pedra de l'Agulla —o S'Agulla, com diuen aquí. 

More Galleries | Leave a comment