Performance d’estiu

L'estiu —en vacances— deu ser l'estació de l'any més propensa a la frivolitat. Què pot haver de més frívol que unes xancletes com les de la fotografia! Però, ves, el color em va captivar. Llàstima que en acabar de fer la foto, una relliscada em va deixar un dit del peu tan blau i endolorit que pensava que me l’havia trencat. Sabates del dit, en deien a casa, de les xancletes! 

2016-07-28 13.20.42

Posted in Fotografies | Leave a comment

La cinquena força de l’univers…

Hi ha a l'univers quatre forces anomenades fonamentals. La paraula fonamental aquí indica que totes quatre forces expliquen l'univers que coneixem. Si alguna d'elles fos més forta, o més fluixa, o no hi fos, o fos diferent, tot el món que coneixement simplement no hi seria. L'edifici del nostre univers se sosté sobre aquests quatre fonaments.

La més fàcil de descriure de totes quatre és la força gravitatòria. En la seva versió més simple, la clàssica, és també la força més fàcilment divulgable. Qualsevol massa atrau qualsevol altra massa: així de simple. Si hi ha massa, hi ha força d'atracció. És sempre una força que actua atraient i ho fa fins i tot a grans distàncies. No tindríem el bonic satèl·lit que tenim si no fos per aquesta força que el manté lligat al nostre planeta. I el nostre planeta no seria aquest bonic satèl·lit del Sol que sens dubte és si no fos per aquesta força. Tampoc no existiria els sistema solar, ni la nostra galàxia, ni el cúmul de galàxies al qual pertany la nostra galàxia. Efectivament: aquesta força estructura l'univers. I també ens manté lligats a la superfície del planeta. És la responsable que les pilotes de bàsquet descriguin les preuades paràboles de tres punts… i també fa que les pomes caiguin de l'arbre. Fou Isaac Newton el primer a bastir una descripció matemàtica d'aquesta força que donava sentit a moltes observacions fins aleshores sense explicació ni relació aparent. Per això en tots els museus de la ciència del món hi ha un recó dedicat a Newton.

La força elèctrica és també molt coneguda. En la seva formulació clàssica, es tracta també, com la gravitatòria, d'una força que actua a distància, encara que de vegades és d'atracció i de vegades és de repulsió. Tot depèn d'una qualitat de la matèria que hem convingut d'anomenar càrrega. De càrregues n'hi ha de dos tipus, la positiva i la negativa. Dues coses amb el mateix tipus de càrrega es repel·len, però si són de tipus diferent, aleshores s'atrauen. Els efectes de la força elèctrica es noten a molta distància i són molt forts. Per això la pinta atrau els cabells llargs: no, no és per la massa de la pinta i dels cabells, sinó per la càrrega d'ambdós. La força gravitatòria manté la Terra i la Lluna ben lligades, però entre la pinta i els cabells és absolutament negligible. L'estructura de la matèria tal com la coneixem és conseqüència de l'existència d'aquesta força, perquè és la que lliga els electrons als nuclis per formar els àtoms, uns àtoms amb altres àtoms per formar molècules i unes molècules amb altres molècules per formar els materials… i coses tant i tant sofisticades com ara una cèl·lula. Ai! Que diferent seria el món sense la força elèctrica… ! Però encara hi ha més: quan una cosa carregada elèctricament es mou genera una altra força, la magnètica, la força dels imants, que pot ser també d'atracció o de repulsió, perquè tot depèn de si allò que es mou ho fa cap a l'esquerra, o cap a la dreta, o té càrrega positiva o la té negativa. Penseu-hi bé: que quelcom es mogui cap a la dreta o cap a l'esquerra depèn del punt de vista, oi? Jo ho veig movent-se cap a la dreta i tu, que estàs al davant meu, ho veus moure's cap a l'esquerra. És per això que els imants tenen un Nord i un Sud. I és per això que la força magnètica pot ser de repulsió o d'atracció. En els imants, és el moviment dels electrons en els àtoms allò que produeix la força magnètica. Com que la força elèctrica és indestriable de la magnètica, solem parlar de força electromagnètica. En realitat, les dues primeres forces que es va poder descriure conjuntament per mitjà d'equacions (de Maxwell) comunes varen ser aquestes dues: benvingut sia l'electromagnetisme! Fou un gran èxit de la Física, ciència que aspira a poder descriure l'univers amb un parell d'equacions És per això que en tots els museus de la ciència del món hi ha un recó dedicat a Maxwell.

Ja tenim dues de les forces fonamentals descrites: la gravitatòria i l'electromagnètica. Ara ve la parrt més difícil. La força forta i la força dèbil. Els noms, ves, diuen poc, oi?

En el més profund de la marèria, els nuclis dels àtoms, hi ha protons i neutrons junts, fortament units. Ningú, ningú sabia fins a finals del segle XX per quina raó això era així. Més encara: com podia haver-hi més d'un  protó en el nucli essent que tenen càrrega positiva i, per tant, sotmesos a forces elèctriques de repulsió?

En realitat, protons i neutrons estan fets de partícules més petites, els quarks. Entre els quarks existeix una força, la força forta, que és sempre d'atracció. És una força molt i molt potent. Molt més que la força de repulsió elèctrica que actua entre els protons. I de molt curt abast, de manera que més enllà del nucli, no es nota. La força forta és la que manté els nuclis dels àtoms cohesionats. Res més. És impossible notar que existeix, No forma part de la nostra experiència com sí que en formen part les forces gravitatòria i elèctrica. Ni les pomes, ni la pinta i el cabell no hi tenen res a veure; però, Ai!, sense aquesta força, ni les pomes ni les pintes no existirien. Com, si no, podríem explicar els nuclis dels àtoms que formen pomes i pintes

Finalment, la quarta és la força feble. Aquesta és prou diferent de les tres primeres. Fixeu-vos-hi bé: les forces gravitatòria, electromagnètica i nuclear forta són totes elles forces cohesionants: fan que les coses estiguin juntes, siguin galàxies, molècules o nucleons. Cadascuna d'elles actua en una escala diferent, però totes fan de cola. Tanmateix, amb això, no podem construir un univers -almenys un univers que contingui certa complexitat. Cal alguna cosa més. Cal que tinguem nuclis d'hidrogen, d'oxigen, de carboni, de nitrogen, de ferro… Cal que alguns nuclis, fortament units per la força nuclear forta (perdoneu la necessària redumdància) es trenquin per formar nous nuclis més complexos. Cal desmuntar el castell fet de peces de duplo per construir un nou castell, més complex, molt més complex. La força capaç de trencar els nuclis dels àtoms i emetre molta, moltíssima energia, com fa el Sol (segons el nostrat Martí i Pol, cada dia i per a tothoml) és justament la força feble (ja he dit que el nom no feia el frare).

 

dia-snum-0708-nw-w

 

I vet aquí que, a causa d'un ajustament molt fi de la intensitat de totes quatre forces, existeixen coses tan complexes com la cèl·lula, els escarabats de la fotografia o tu, amic lector, capaç de tenir voluntat i paciència per llegir-me a mi. No cal pensar en miracles ni voluntats divines: simplement hi som perquè hi podem ser i si no hi fóssim no ho podríem dir. Però un cop hi som, mòneres, protoctists, fongs, vegetals i animals responem tots a aquesta mena de cinquena força il·lustrada en la imatge: la perpetuació de la vida.

Sic transit gloria mundi -però que duri.

 

 

 

Posted in Ciència, Física, Fotografies | Tagged , , , , , , , , , , , | Leave a comment

Voto per un univers infinit… perquè ens toqui la loteria el 2016

Si l'univers és infinit, aleshores hi deu haver algú com jo, exactament igual que jo -i també algú exactament com tu-, vés tu a saber on. Més encara: si l'univers és infinit (No molt gran, sinó… infinit), aleshores hi ha infinits … Continue reading

More Galleries | Leave a comment

Paisatge hivernal?

Fotografia: Santa Maria de Besora, Osona, 2014 Malgrat l'opinió del cosí del senyor Rajoy, sembla que els nadals calurosos abunden els darrers anys més que no pas abans. El de la imatge podria ser un paisatge hivernal. Tòpics manen. Però revisant … Continue reading

More Galleries | Leave a comment

Llavors que els mites no són mites, sinó tot el contrari

This gallery contains 1 photo.

En el post d'aquest mateix blog Mites sobre el xampany ara que se’n va l’any (2012), vaig fer un repàs sobre les coses que són o no són mites, entenent com a mite una idea presentada com a intocable, inqüestionable i absoluta … Continue reading

More Galleries | Leave a comment

Per què fan angúnia les serps?

This gallery contains 1 photo.

Quina angúnia que fan les serps, oi? La llengua viperina, sempre en moviment, el fet que canviïn de pell (de camisa) i que s'arrosseguin per terra sense fer soroll a fi de sorprendre la víctima, ai traïdoria!, i que siguin … Continue reading

More Galleries | Leave a comment

Mosques

This gallery contains 1 photo.

Una mosca és una cosa petita, suposadament bruta i sovint tan molesta que despatxem esclafant-la. Al capdevall, poder esclafar és un dels avantatges de pertànyer al capdamunt de la piràmide de l'alimentació… És poder, ve-t'ho aquí. Mosca és un nom ambigu. Generalment les mosques … Continue reading

More Galleries | 2 Comments

Els ulls

This gallery contains 1 photo.

Hi ha un retrat de Renoir, Sur la térrasse, que ve al cas d'aquest post, perquè, enmig de tota la complexitat cromàtica de l'oli, sobresurten inevitablement els ulls de mare i filla… Sobresurten vol dir que la nostra mirada hi és inconscientment i … Continue reading

More Galleries | 1 Comment

Natural? Artificial?

This gallery contains 1 photo.

Sempre m'ha agradat l'ambigüitat en les imatges. Trobo que no és tan important allò que hom vol transmetre com allò que uns i altres interpretaran -sempre segons el pensament de cadascú. Si més no, les intencions del transmissor no sempre són … Continue reading

More Galleries | Leave a comment

Un cuc eixint de la nou

Descobrir un cuc vivint en una nou no és – ja ho sé – res d'excepcional, sobretot si la nou és collida de l'arbre, sense irradiar ni res de semblant. A casa sempre em deien que el mal fóra trobar … Continue reading

More Galleries | Leave a comment