Un gos en un paisatge

No us ho creureu: allò que em va decidir a fer aquesta imatge d’oportunitat no va ser la llum rasant de gener ni el mar com un mirall; ni tampoc no va ser la suau, infinita, corba de l’onada en trencar-se; ni el fet de ser un dels meus llocs preferits –per raons que no ve al cas ara de revelar. No. Allò que em va decidir a captar l’instant fou la felicitat del gos xipollant.

Ves què curiós, oi? 

Cala de Balmins i Platja de Sant Sebastià. Sitges.

Quant a Toni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Fotografies i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *