-
Imatges al blog
Buidant el pis… lentament
Publicat dins de Sense categoria
Etiquetat com a casa, trasllat, Trasllat de domicili
Deixa un comentari
Els primers a canviar de domicili
Els peixos han estat els primers a notar que alguna cosa comença a canviar. En Pol s’ha encarregat de traslladar els peixos des de l’aquari de 200 L fins al de 60 L, més transportable, i de buidar i netejar el gran. Ja fa molts mesos que no comprem cap peix, de manera que en quedaven pocs. Molts d’ells són nascuts a casa.
Per part meva, he mirat d’explicar al peix àngel -el més intel·ligent de tots- que el canvi només seria per pocs dies i que després tornarien a tenir l’espai que sempre havien tingut. La veritat és que no estic segur que m’hagi entès, perquè m’ha mirat sense parpellejar, s’ha empassat una volva de menjar que flotava pel davant seu i ha seguit fent la seva com si res.
Publicat dins de Sense categoria
Etiquetat com a aquari, casa, peixos, trasllat, Trasllat de domicili
Deixa un comentari
Ciència i paradigma
Els diferents científics tenen diferents maneres d’apropar-se als problemes. Tot depèn del paradigma en què es mouen. El tema té realment certa profunditat. Per exemple, un matemàtic, un físic i un enginyer mesurarien -cadascú- d’una manera diferent el volum d’una vaca.
- El matemàtic faria la integral corresponent
- El físic submergiria la vaca en una piscina i mesuraria el volum d’aigua desplaçada
- L‘enginyer aproximaria la vaca a una esfera i buscaria en una taula el volum
Però.. Ai! A qui se li pot acudir pensar en el volum d’una vaca?
A un filòsof, naturalment.
Vaques interessades
Més fotos de vaques, si us plau
Publicat dins de Acudits, Ciència, Fotografies
Etiquetat com a ciència, paradigma, vaca
2 comentaris
Guiris a Barcelona
Feia molta pena veure els estrangers en ple temporal de llevant maldant per guarir-se de la pluja amb paraigües. A les Rambles, plovia prou horitzontal per fer inútil cap paraigua, i el vent era més fred del que probablement a l’agència de viatges devien haver explicat als turistes abans de sortir del país. No em vaig poder estar de fer servir el Motorola per treure’n imatges estil lomografia, que després, a casa, calentó, editaria perquè s’assemblessin més a aquesta estètica del don’t think, just shoot.
Mentre feia tot això, pensava en els tres dies que vam passar a Berlín per Totsants, durant els quals no va deixar de ploure -o gairebé-, i en una berlinesa que ens va demanar què fèiem uns barcelonins a Berlín, tan lluny del bon temps i la calor del sud. Un seguici de bicicletaires emplasticats per protegir-se de l’aigua i comandats per un guia va creuar rambles avall i va interrompre els meus pensaments sobre la berlinesa. Potser ella era en una d’aquelles bicicletes? Llàstima que no vaig ser a temps de retratar el grup, perquè tenia el Motorola massa amagat justament… a causa de la pluja!
Vegeu-ne més com aquesta a Barcelomografies
Publicat dins de Fotografies
Etiquetat com a barcelomografia, Barcelona, Berlín, guiri, lomografia, Motorola, pluja, Rambles, temporal de llevant
Deixa un comentari
Sostenibilitat
Si hem de jutjar pel que tenim a dia d’avui, probablement l’estiu del 2007 passarà a la història com el dels desastres de RENFE i l’apagada de Barcelona. No en podem estar segurs del tot perquè encara queda força estiu per endavant. Irònicament, el govern havia demanat ser mesurat en l’ús de l’aire condicionat i legislat sobre la velocitat màxima a l’àrea metropolitana, dues mesures mediambientals amb força controvèrsia. Gràcies no se sap si a ENDESA, a REE o vés a saber a qui, mitja Barcelona s’ha quedat sense poder fer ús de l’aire condicionat, encara que havent d’usar generadors elèctrics de gasoil…!
La foto no té, en realitat, res a veure amb tot això. La vaig fer a l’Hospitalet de l’Infant un dia ventós (a l’Hospitalet tots els dies són ventosos) i no especialment calorós. El forat a la sorra no tenia cap altra intenció que trobar aigua, com tots els forats que es fan a la sorra de la platja, però aviat hi vaig endevinar les possibilitats que oferia per guarir-se del sol i la calor de manera totalment sostenible, sense haver de dependre de FECSA, ENDESA, REE o vés a saber qui, ni contribuint a l’augment del diòxid de carboni com els generadors de Barcelona.
Publicat dins de Comentaris, Fotografies
Etiquetat com a aire condicionat, Barcelona, diòxid de carboni, ENDESA, fotografia, gasoil, generador, govern, l'Hospitalet de l'Infant, REE, RENFE, sostenibilitat
3 comentaris
Eclipsi de lluna. Veure’l. Viure’l.
Un eclipsi de lluna és un espectacle que cal viure’l. És una lliçó d’humilitat perquè l’enormitat del fenomen ens recorda com de petitons som.
La llàstima van ser els núvols, prou prims com per veure-ho tot, però prou consistents perquè la reverberació no permetés fotos més reeixides.
Vaig fer la sèrie de fotografies des del Xicoi, a Sta. Maria de Besora, amb una Nikon D70 i un objectiu de 400 mm. Feu clic aquí per veure’n més.
Mates aplicades: digues-me quants n’hi havia i et diré de quin peu calces (sense fotos, lamentablement)
Digues quants van anar a la manifestació i jo endevinaré de quin partit ets. Tothom sap que aquesta frase es pot aplicar a qualsevol manifestació. Amb el temps, tots hem après a acceptar la manipulació de les dades quasi com un exercici -mal entès- de llibertat d’expressió i no hi donem més importància. Quan ens diuen la xifra, sempre demanem qui la dóna i aleshores assignem un valor diferent a la quantitat. Aquesta és una curiosa qualitat afegida a la matemàtica. Mig milió de persones no té el mateix valor si la xifra ha estat proporcionada per l’organitzador, o per la policia, o per l’oposició de l’organitzador. Però tots sabem que mig milió és 500.000.
La manifestació, però, d’avui a Madrid ha superat totes les expectatives: 2,5 milions segons els organitzadors, només 2,1 milions (de persones!) segons la Comunidad de Madrid. En qualsevol dels dos casos, més de dos milions de persones repartides en 229.938 metres quadrats. Per a algú com jo, que es guanya la vida ensenyant física i química i sobretot ensenyant racionalitat als futurs ciutadans, és inevitable fer alguns càlculs. I vet aquí que he trobat que, segons uns, hi havia 9,1 persones per cada metre quadrat i, segons els altres (en realitat, els mateixos), 10,9. Un metre quadrat és -perdoneu- un quadrat d’un metre (100 cm) de costat. Qualsevol pot dibuixar amb guix a terra un quadrat de 100 cm de llarg per 100 cm d’ample. Qualsevol ho pot fer. Seria bo que molts ho fessin. I després de dibuixar-lo, intentar posar-se 10 amics (o 9, no ve d’aquí) dins del quadrat. Si algú no té guix i no vol embrutar el terra amb retolador, pot provar de buscar deu veïns i entrar tots junts a l’ascensor. Encara que la majoria dels ascensors fan bastant més d’un metre quadrat, l’experiència pot ser divertida. I, a més, no hi ha problema d’avariar el motor de l’ascensor per excés de pes perquè amb tota seguretat la porta no es podrà tancar.
Havent-hi com hi ha entre l’estaf directiu del Partit Popular coneguts empresaris de la construcció, el tema de la manifestació comença a preocupar-me seriosament. És possible que els pisos de 30 metres quadrats siguin vistos per ells com a grans mansions?
Addenda: fidel al llibre d’estil d’aquest blog, volia posar una foto al post. Però no la trobo.
Publicat dins de Ciència, Comentaris
Etiquetat com a Madrid, manifestació, Matemàtiques, Partit Popular
4 comentaris
Dia zero: vint-i-set de febrer de 2007
L’Arnau m’acaba d’obrir aquest blog (o bloc) tot i que encara no sé per a què el voldré. Si trigo a escriure res més és perquè estic pensant què escriure.
Publicat dins de Comentaris
3 comentaris
