Avui fa vuit anys que vaig escriure el primer post d'aquest blog: Dia zero: vint-i-set de febrer de 2007. Vuit anys semblen pocs, però són molts si pensem les coses que han canviat d'ençà. Qui llegia un blog al metro aleshores? Jo us ho responc: ningú. Tampoc no sabíem si havíem d'escriure blog o bloc, però la viquipèdia en català passava dels 50 000 articles. Era l'època dels portàtils grossos, les PDA, dels SMS per cap d'any, de mòbils que servien per trucar (només) i dels emepetrès (m'encanta escriure-ho així). La crisi no existia, ni pensaments, els independentistes érem una colla (petita) de beneits i el país, inclòs el tripartit, anava bé, construint-se a poc a poc, com la línia 9 i l'AVE, però bé. Vist ara, sembla un somni… Fins que la gran apagada d'aquell estiu a Barcelona va fer pregona la fragilitat de la barca. Caldria nedar, companys, nedar força…
