Com es fa la cervesa casolana?

El gust i el color de la cervesa vénen determinats per la composició de la mescla de cereals maltejats que es faci servir i per llur tractament previ: més o menys assecat, torrefactat, caramelitzat, fumat, torrat… Un cop dissenyada la composició de les maltes, cal barrejar-les amb aigua calenta per aconseguir una mescla més o menys homogènia i deixar-la macerar en un marge de temperatures determinat per tal d’extreure’n la maltosa, és a dir, els sucres de cadena curta a partir dels quals obtindem l'alcohol per fermentació.

141108-2014-11-01-09_09_29-c

L’extracció dels sucres és un punt delicat. Es fa travessar aigua per la pasta obtinguda, de manera que surti per la part inferior el most: una dissolució de sucres i altres substàncies solubles a la temperatura de treball. 

141108-2014-11-01-10_20-c

El llúpol és una planta trepadora que es fa servir des de l’Edat Mitjana en l’elaboració de la cervesa perquè hi aporta l’amargor i les flaires que la caracteritzen. El llúpol també aporta substàncies capaces de mantenir a ratlla els bacteris gram-positius, de manera que, en cert sentit, és un dels conservants més antics de la indústria alimentària moderna. 

141108-2014-11-01-10_38-c

El most obtingut prèviament cal bullir-lo per exterminar-hi tota mena de microorganismes, que podrien desestabilitzar la cervesa, i afegir-hi el llúpol a fi d’aromatitzar-lo.

El tipus de llúpol, la quantitat i el temps de cocció són importants variables que afecten també el gust final de la cervesa. A partir d’aquest punt, cal treballar en condicions asèptiques, perquè el most obtingut és un bon brou de cultiu de microorganismes.

141108-2014-11-01-10_48-c

El most, ràpidament refredat, decantat i filtrat, es barrejarà amb el llevat perquè pugui fermentar a temperatura controlada el temps necessari. Un cop la fermentació feta, la cervesa es manté uns dies per clarificar-la i posteriorment és embotellada.

141108-2014-11-01-11_55-c

La cervesa artesana manté els microorganismes en l’ampolla, a la qual s’hi addiciona glucosa, altres sucres o mel per tal que els mateixos llevats generin el gas carbònic característic. Els llevats sobreviuen generalment fins al moment de consum i el gust de la cervesa pot variar lentament. Les cerveses industrials, però, són sotmeses a pasteurització i filtració a fi que el líquid obtingut sigui perfectament transparent i estable, susceptible d’ésser emmagatzemat el temps que calgui segons la demanda del mercat. És en el moment de l’embotellat que s’hi addiciona diòxid de carboni a la pressió que s’escaigui.

Vegeu-ne més imatge del procés

141108-2014-11-08-11_49-c

 

 

 

 

 

Quant a Antoni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cervesa i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *