Fotografies: el famós bacteri GFAJ-1. A la foto superior, havent crescut en arseni, i en la inferior, en medi fosforat. Tant la imatge superior com la inferior es troben sota domini públic (5 μm = 0,000005 metres)
La notícia d’haver trobat un bacteri alienígena, basat en l’arseni, substància habitualment tòxica, ha omplert moltes publicacions aquests darrers dies. Val a dir que un bacteri californià no es pot considerar alienígena i que molts titulars han exagerat les coses. Però sempre va bé tenir una excusa per parlar de ciència, oi?
Tots els organismes vius damunt el nostre planeta estem fets pels mateixos maons. La biosfera, amb tantes formes tan extraordinàriament diverses, amaga la mateixa química i les mateixes estructures bàsiques que es van repetint per a tothom. No és diferent del que succeeix en arquitectura o en la música. Al final tot es redueix a unes poques coses, siguin maons, notes musicals o elements químics. Pel que fa als éssers vius, resulta fascinant la similitud bioquímica, la idèntica base estructural de les proteïnes i de l’ADN. Però això tampoc no hauria de sorprendre gaire perquè al capdavall tots venim d’una única cèl·lula primigènia. Com més deixem enrere la Biologia per acostar-nos a la Química, a mesura que passem del tot a les parts, anem trobant ara i adés menys estructures diferents i més simples. Amb poques notes es construeix una o mil simfonies i amb pocs elements, tenim l’enorme diversitat d’éssers vius a què estem avesats. Vet aquí el suquet des de la Química estant: carboni, hidrogen, oxigen, fòsfor i sofre, amanits d’uns tocs de ferro, clor, sodi, potassi, calci i d’altres. L’arseni, però, no hi entra. És massa semblant al fòsfor i el pot substituir, però aleshores molts enzims, substàncies capaces de distingir entre dues molècules per més similars que semblin, deixen de funcionar i la maquinària s’atura. L’arseni, doncs, resulta letal per a gairebé tothom. Per a tothom menys per als bacteris del llac de Mono, a Califòrnia.
El bacteri GFAJ-1 és membre d’una família de bacteris que viuen en medis extremament salins. No és cap ésser alienígena perquè el llac Mono es troba a Califòrnia, però sí que és un ésser diferent als altres, perquè sobreviu en un ambient, a més de salí, carregat d’arseni, i no ho fa aïllant-se’n, sinó, ben al contrari, incorporant-lo al seu metabolisme, com s’ha demostrat en les proves fetes al laboratori. El bacteri pot substituir el fòsfor per l’arseni i seguir rutllant. Això fa sospitar que els canvis metabòlics són molt més importants que la mera substitució, d’altra banda mortal. Per dir-ho d’una altra manera: han aparegut nous materials constructius i nous mètodes. Si algú podia fer una cosa així, els bacteris tenien molts punts, perquè són éssers molt simples i, per tant, relativament fàcils de modificar; són capaços de reproduir-se amb taxes altíssimes, és a dir, augmentar ràpidament el nombre d’individus portadors d’una modificació eficient, i el seu cicle de vida curt permet assajar a bastament. Els camins evolutius, basats en el fons en l’assaig i error, tenen en els bacteris el terreny adobat. Però allò que és vàlid per als bacteris, ho pot ser també per a d’altres organismes més complexos, ja que, recordem-ho, els fonaments bioquímics són idèntics per a tots els éssers vius. No, no trobarem elefants metabolitzant arseni, però ja podem anar pensant en éssers inclassificables fets de qualsevol cosa… vivint en llocs on abans no se’ns acudia de buscar.
Malgrat la propaganda i totes les expectatives falsament creades, la troballa no diu res sobre l’existència de vida fora de la Terra. Ni a favor. Ni en contra. Però obre la porta a pensar que, d’existir, pot ser que no tingui res a veure amb el que estem acostumats a observar. Això esberla el dogma segons el qual la vida només és possible amb uns pocs elements i unes quantes i concretes estructures. Tombar un dogma és com tombar un mur: hi ha més llum, més aire i més espai per córrer. Celebrem que, al món, hi hagi un dogma menys!
Foc al dogmes!
Retroenllaç: Rumb Kepler 186F? — Tonilog (el blog del Toni)