L’escena és una mica falsa a causa de tractar-se d’una telefoto. Les ovelles semblen pendents d’alguna cosa pròxima —i potser sí que l’hi tenien— però res que tingués a veure amb qui feia la foto, massa allunyat d’elles perquè em percebessin. Realment no sé què devien mirar perquè són tan porugues que qualsevol canvi proper les manté amatents.
M’hi agrada l’aparent suavitat del pel, la llana, accentuada per la duresa de la roca, malgrat —o més aviat per això— el to similar d’ambdues textures. Les ovelles són bestioles que a mi sempre em semblen entranyables i melindrones; però crec que, en aquesta imatge, és pel contrast de textures que encara m’ho semblen més.
La Via Verde a la Foz de Lumbier (Navarra), lloc on vaig fer les fotografies, és un sender que deu tenir poc més de cinc quilòmetres, ben pla, enmig d’un paisatge pirinenc extraordinari, i paradís, entre més fauna, de voltors.
