Els mites de la (nostra) democràcia (i V)

Cinquè mite: cal pensar en el vot útil

De tots els mites de la (nostra) democràcia, probablement el del vot útil sigui dels més destructius. La mateixa essència de la democràcia queda invalidada quan algú, lliurament, decideix el vot en funció de la utilitat del vot. Perquè la decisió, ben legítima, deixa de ser lliure per raons òbvies. La decisió, a més, conté elements de (no)raonament cíclic: decidim en funció d’allò que preveiem que sortirà que depèn d’allò que decidim. Un perversió, vaja! Massa sovint fem cas de les enquestes i massa sovint les enquestes responen molt bé a qui les paga. L’ús abusiu de les enquestes en plena campanya electoral és tan barroer com el dels comptatges en les manifestacions (Qui no recorda els 40.000 de Lynce en la manifestació del 10 de juliol a Barcelona!).

El dubte de recórrer al vot útil ens assalta llavors que l’opció més pròxima a la que voldríem triar s’escindeix en opcions que poden complaure millor però que intuïm que no arribaran ni al fatídic 3% per entrar en el repartiment d’escons segons la fórmula d’Hondt. És fàcil treballar amb la hipòtesi que el vot útil ha restat vots a IC en favor del PSC i a Ciutadans en favor del PP; i podem conjecturar que en les pròximes eleccions, ERC patirà l’aparició de dos partits, i que ben segur farà que el senyor Puigcercós recorri durant la campanya a la clàssica apel·lació al vot útil. I és que tothom sap que una propietat que NO té la regla d’Hondt és la distributiva: A i B generen menys escons que A+B. Lamentem-ho: així són les mates! Tanmateix, proposo de veure-ho d’aquesta altra manera, un pèl cristiana, si voleu, i molt conductista: aquesta pèrdua d’escons és el just càstig per no posar-se d’acord abans de les eleccions, per no presentar una coalició transparent, amb un programa comú i un compromís amb l’elector, i fer-ho, en canvi, després de les eleccions, amb pactes amb qui i sobre què convingui i assumint, doncs, que el meu vot i el del meu veí són xecs en blanc.

Però el meu vot, companys, no és cap xec en blanc i el del meu veí posaria la mà al foc que tampoc no ho és.

No voteu útil. De debò. Voteu -o absteniu-vos- lliurament. La propera vegada ja n’aprendran. I mentrestant mentiu en les enquestes d’intenció de vot.

Entrades relacionades
El mites de la (nostra) democràcia (I)
El mites de la (nostra) democràcia (II)
El mites de la (nostra) democràcia (III)
El mites de la (nostra) democràcia (IV)

Quant a Toni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Comentaris i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els mites de la (nostra) democràcia (i V)

  1. alex diu:

    sempre et superas¡¡¡¡

Respon a alex Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *