A prop (crec) del British Museum de Londres, vaig descobrir l’snack de la fotografia. No és cap local excepcional, perquè n’hi ha molts de semblants escampats per tota la ciutat, però aquest el vaig trobar especialment elegant. Aquí fins i tot la caixa registradora acomplia el llibre d’estil… per fora, ja que per dins era un ordinador connectat a la xarxa sense fils del local. Veient aquests snacks i pubs, vaig pensar que a Londres han sabut mantenir-se fidels a un estil que a Barcelona hem deixat perdre en honor a una modernitat falsa i, sobretot, per no saber distingir, fet i fet, entre vell i antic. Quants cafès com el de l’Òpera ens queden? Quants Quatre Gats? Què se n’ha fet, dels aires modernistes, més enllà de l’arquitectura per a turistes? Una pena, vaja!
M’agrada l’espontaneïtat de la fotografia, el seu estil lomogràfic (don’t think, just shoot), i en lamento la baixa qualitat tècnica: només disposava del mòbil!
Barcelomografies
si, tot molt maco,..pero hi ha GUINESS?
¡Soy yo! ¡Soy yo! Homer, Homer Simpson.
Hurrah, that’s what I was exploring for, what a stuff!
existing here at this web site, thanks admin of this web site.