Quant d'entusiasme!

Fotografia: Rocabruna, agost de 2010

El personatge que més m’agrada de l’escena és el gos blanc més avançat. Llengua enfora, orelles ben dretes, cua ventilant… Us heu fixat en la cara d’alegria que fa? Es nota que és un gos implicat en la seva feina, un gos feliç en la seva professió, un gos alegre, satisfet, cofoi. Segur que el xais agraeixen nivells tan alts d’entusiasme. Si no fos perquè és un gos, pensaria en un motivat polític protegint els electors dels mals que sovintegen la societat. Però l’analogia no se sosté dempeus perquè, ben mirat, als gossos d’atura no els escull cap xai.

Carreteres amb embús i sense embús

Quant a Antoni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Comentaris, Fotografies i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *