Culs tensos, culs relaxats

Fotografia: Imatge realitzada sense el consentiment ni el coneixement dels figurants.  Festa de la cirera, Ceret,  juliol de 2010

Potser hi ha qui pensa que això de córrer el món retratant-lo és com anar d’aparadors pel Passeig de Gràcia. Però, ben al contrari, dedicar-se, a fons, de tot cul cor, a la fotografia no és cosa fàcil perquè sovint, per aconseguir el punt de vista somiat, cal esforçar-se, tensar els músculs, exercitar trossos de carn dels que ni en sabem el nom ni en coneixíem l’existència abans d’endolorir-los. No és ben bé el cas de la imatge de dalt, on els trossos de carn tensats sí que tenen nom conegut. Però tant li fa!: compareu, si no, tots dos culs.

Altres apunts sobre culs:
Investigació + desenvolupament
La cimera dels dos culs




Quant a Toni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Fotografies i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *