Talleu l’albergínia sense pelar en trossos més aviat grossos i poseu-los al wok, sense aigua, en sec. Deixeu que l’albergínia comenci a daurar-se, afegiu un bon raig d’oli i, passat uns minuts, afluixeu el foc i poseu-hi aigua -sense cobrir les albergínies. Afegiu-hi, si voleu, fulles de menta. Deixeu evaporar l’aigua (potser cal apujar el foc?). En servir les albergínies, afegiu-hi sal i un bon raig de concentrat de Mòdena. Per arrodonir el plat, acompanyeu-les amb formatge fresc.
Amb el pebrot, el procediment és el mateix, però els temps de cocció inferiors. Podeu coure-hi també pastanaga, havent-les tallat en llapis.
La mongeta verda queda genial, tant si la deixem bullir més en l’aigua o bé la volem més cruixent, tot allargant el temps de cocció en sec.
En tots els casos, cal experimentar. En la cuina oriental, el costum és coure les coses per separat, però res no impedeix coure-ho junt, a l’estil occidental. Aleshores cal estudiar molt bé l’ordre de posar els aliments. Un suggeriment sense compromís: mongetes, albergínia, pastanaga, pebrot.
Com a variació, podeu anar-hi afegint aigua a mida que s’evapora; i amb el caldo resultant, feu un couscus…
