Fotos d'ahir…

d-84-13--ik-s

03a81hkw

Les imatges són fetes entre 1980 i 1984, a Calella i Port de la Selva, al bell mig de la Costa Brava. El blanc i negre és una opció estètica i no una limitació tècnica i no ens ha d’induir a error; no són fotos de principi de segle, si algú ho pensava. Però vistes en la perspectiva dels vint-i-molts anys que han passat em fan el mateix efecte que no em feien algunes il·lustracions de llibres sobre el patrimoni català durant els inicis de la retrobada democràcia dels primers vuitanta. Per entendre què va passar en aquesta costa –i també en d’altres- durant el segle XX, només cal llegir la descripció que fa Josep Pla de la platja de l’Escala de nit: fosca, molt fosca (és una llàstima que no tingui aquí, a Sitges,  mentre escric l’apunt, el llibre per donar-ne la referència i copiar- ne la cita textual) Allí on Pla hi veia molta foscor, Riells, hi tenim avui apartaments, bars, discoteques, una mena de parc d’atraccions i el fruit d’anys i anys de construcció per alimentar els sempre mal finançats ajuntaments. De nit, la llum de Riells –avui- encega i impedeix veure els llums que guien els navegants fins a l’entrada al port de l’Escala. Malgrat el que puguin transmetre les fotografies, això ja era així els vuitanta. No ha canviat tot tant com en els anteriors vint anys, almenys vist des d’un parell de milles mar endins. La joventut dels nostres fills se sembla molt més a la nostra que no pas la nostra a la dels nostres pares. És clar que enmig hi ha la guerra d’Espanya, la d’Europa, la postguerra i la llarguíssima post-postguerra, ben cuita, si, en la salsa d’una dictadura quasi eterna. Però em fa la impressió que la semblança va més enllà de qüestions materials. Ara als mateixos indrets hi ha més gent i més vaixells, i més grans! I cap no descansa a la sorra. Però avui, com ara fa vint anys, no hi ha ningú arranjant xarxes sota la porxada. Tot i així, potser a causa del blanc i negre o del descolorit kodacolor, l’aire en les imatges sembla ben diferent. Oi?

1980-c01a81-ja-s

1980-c01a81-kj-w

Publicat dins de Comentaris, Fotografies | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Tarannà barceloní

No fa gaire, vaig llegir en un diari de la ciutat la denúncia escrita per un lector sobre l’estat dels quioscs de llibre vell al carrer Diputació. El lector, com jo ara, n’aportava una fotografia. No cal afegir-hi cap altre comentari, perquè la imatge és prou explícita.

090812-DSC00017-w

Passant casualment a prop dels quioscs, vaig pensar d’acostar-m’hi mòbil en mà no pas per mostrar les desgràcies de Barcelona, sinó captivat pel comentari que el bon lector feia en la denúncia. Segons ell, calia prendre alguna mesura perquè els quioscs feien lleig (cert) i, a més a més, eren situats en un indret on “hi passen cada dia molts turistes” (La cursiva és meva).

L’escrit denotava quelcom compartit per la majoria dels barcelonins: el nostre apreuament per la ciutat –no pas, necessàriament ni sempre, pels qui l’administren- i l’horror que els de fora –inevitablement, turistes- ens vegin les misèries. Una cosa és tenir quioscs en estat lamentable i una altra de molt diferent és que estiguin en un lloc…  on ho puguin veure els turistes. Ai las!

Publicat dins de Comentaris, Fotografies | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

L'aventura de trucar el 092

Aquest matí, un cotxe -un Ford Fiesta cdi vermell de matrícula 3552 i tres lletres- impedia la sortida de casa. El cotxe estava tancat i desfrenat, o poc frenat. Amb l’Arnau, hem pogut apartar-lo una mica per poder sortir sense passar per sobre el capó. En impedir també la sortida dels cotxes del pàrquing del costat, un veí -cansat de sentir botzinades- ha trucat la guàrdia urbana perquè vingués la grua. Com que una hora més tard, el cotxe seguia damunt la vorera impedint la sortida de cotxes i la sortida de manera normal des de la porta de casa meva, he estat jo qui ha trucat el 092. Aquí comença l’aventura de viure a Barcelona. Més o menys, aquesta ha estat la conversa:

-Vull denunciar (…) damunt la vorera que impedeix la sortida des de casa i la dels cotxes del pàrquing
-Doni’m l’adreça

Li dono. Discutim sobre si és el número 89 o 91. El problema és que al 91 no els consta cap gual. Insisteixo en el fet que soc jo qui ha de fer el saltimbanqui per sortir de casa a banda dels cotxes. Però inevitablement seguim discutint -cada cop val a dir que en un to més alt- sobre l’existència del gual del costat de casa. Al final sembla que sí que existeix, però falta pagar un rebut, cosa que a mi em deixa bastant fred. Finalment em demana -de manera ja poc educada- la referència del gual, que, segons m’informa de males maneres, com si jo tingués l’obligació de saber-ho, es troba a la placa.

La placa es troba -creieu-me- alta, molt alta. Jo, que a la mili formava dels primers després de provar de lliurar-me’n per la vista, no serviria per al bàsquet. De manera que mai no sabré si vaig llegir bé  o no la referència donada a la guàrdia urbana, però el cas és que em diu que la referència és errònia i que consegüentment no pot enviar cap grua. Insisteixo en el fet que un cotxe IMPEDEIX SORTIR GENT DE CASA, cotxes del pàrquing i es troba damunt la vorera i l’amenaço a empènyer el cotxe fins al mig del carrer atès que el problema és una referència de pàrquing.

-Faci el que cregui que hagi de fer- i PENJA!

La guàrdia urbana em penja el telèfon! He de fer el saltimbanqui per sortir de casa, però la guàrdia urbana em penja el telèfon!

Estic emprenyat, frustrat, enfurismat. Algú que llegeixi això no ho estaria? I dubto entre tornar a trucar i defensar el meu dret de sortir de casa o bé complir l’amenaça i deixar el cotxe al mig del carrer. En la meva enfurismada, opto per la pitjor de les opcions: plantificar el cotxe al mig del carrer! La testosterona no és cosa bona.

Afortunadament, jo sol no el puc moure. Dos veïns, mostrant seny i solidaritat (dos valors que cal salvar d’aquesta Barcelona metropolitana de disseny, esdevinguda pija, burocràtica i encarcaradeta gràcies als nostres governants), m’ajuden a moure’l no per posar-lo al mig de la via, sinó per apartar-lo i deixar-lo mig mal aparcat, però permetent el pas de cotxes i vianants. Problema solucionat!

Discutim sobre la golosia del nostre Ajuntament cobrant uns serveis que mai retornen i marxem cadascú pel seu costat.

Què puc fer a banda d’escriure al blog?

Publicat dins de Comentaris | Etiquetat com a , , , , , | 8 comentaris

Carrers. Lisboa.

Sempre que vaig a una ciutat, m’agrada fotografiar algun dels carrers des d’un balcó. Moltes ciutats són indistingibles en vista ortogonal. Lisboa, no. La foto em va agradar per la seva monocromia, remarcada pel cotxe, i per les línies rectes pròpies del traçat urbà i per la suau, persistent corba de la via del tramvia.

Lisboa des de l'hotel

Lisboa des de l'hotel

Més sobre Lisboa…


Publicat dins de Fotografies, Viatges | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

La Plaça de les Palmeres versus Hyde Park

La Plaça de les Palmeres és una entranyable plaça que coneixem tots els qui vivim a Sant Andreu, però que difícilment coneix ningú que no sigui de Sant Andreu. En canvi, de Hyde Park, tohom n'ha sentit parlar, hi hagi estat o no, hi visqui o no, a Londres. No és possible la comparació entre ambdós. De fet, hi deu caber tot Sant Andreu a Hyde Park. Però, malgrat tot, tenen una cosa en comú: hi passegen gossos. A la Plaça de les Palmeres, els amos (dels gossos) parlen entre ells (ho sé perquè hi porto a passejar la fura Google), però subjecten els gossos perquè no s'ensumin entre ells -i encara menys, amb un estrany animal com és la fura. Ben al contrari, a Hyde Park, els amos (dels gossos) es mantenen ben separats  (molt separats perquè el parc és gran) els uns dels altres, i són els gossos els qui fan vida social a la manera dels gossos: ensumant-se, llepant-se i mossegant-se dolçament. 

Que diferents són els anglo-saxons i els llatins, els anglesos i els catalans! Dos models de comportament humà (quant al comportament caní, no hi ha diferències significatives entre el dels de Londres i el dels de Barcelona).

L'animaló de la fotografia sobrevolava Hyde Park el dia que el vaig caçar… Des de l'aire deu ser més fàcil adonar-se d'aquestes coses, oi?

 

090404-5931-q

 

 

Publicat dins de Fotografies | Etiquetat com a , , , , , , , , | 3 comentaris

Investigació + Desenvolupament

Arrel de la cimera dels dos culs, he quedat fascinat per segons quin tipus de controvèrsia, de vegades vehement fins i tot a l’hora d’esmorzar amb els companys. Fa anys, a les cartes del lector de La Vanguardia, en vaig seguir una altra sobre com posar el paper higiènic,  si enrotllat penjant per davant o penjant per darrera… El rerefons de la controvèrsia generada per la cimera dels dos culs, tanmateix, té per a mi un interès estètic que supera amb escreix la del paper higiènic. És per això que he decidit investigar el tema i ajornar per més endavant la visita al psiquiatre que semblava suggerir implícitament un dels comentaris a l’apunt. Qui sap si, més endavant, els fruits de la investigació mereixeran una nova categoria d’aquest blog titulada Culs humans o potser Humans de cul o qui sap si Culs i humans. De moment, només en puc enunciar, molt il·lusionat, l’inici. Vet aquí:

Nimes (França), 2009

Nimes (França), 2009

Publicat dins de Fotografies | Etiquetat com a , , , , , | 3 comentaris

Barça. Barcelona.

I do not like football and I’m not too interested in football. But these days it was difficult to live in Barcelona without hearing about the match against Manchester in Roma. BMW has said it would pay the bill to extend the closure of the underground to two in the morning if Barça won the European Cup so  people can go to Canaletes to hold it (In Barcelona, it is the tradition to celebrate the great public things in Canaletes, a fountain at the top of the Rambles). And BMW had to pay because the club won.
Everyone says  the team has made history (No one knows exactly what that means until it is history, but then it is too late to change what he said). It is true that one hundred thousand people (100,000!) went to the city center (Canaletes area is too little) to celebrate the victory after the match. This is the first time in Catalonia (I do not know if this is the case in the world) that everyone agree the number: 100.000. Usually there is a difference in the numbers of participation, depending on who is the counter. Participation is very high, certainly,  so I think it could be a prove that Barça is more than a club. This is a phrase much repeated here but nobody really knows exactly what it means.
Some things are forever in my memory:
  • The vision of Mr. Berlusconi asleeping next to the King of Spain suffering by the match, because is a very humane view of politics.
  • The vision of the King of Spain surrounded by so many flags, but none of Spanish, because it shows  the enormeous complexity of my country.
It is likely that many people speak of the force of the victory and the goals  that players scored. I’ve heard to say things like this is more art than football. My memories are few other; but I began by saying I’m not interested in football.
Sorry.
Publicat dins de Comentaris | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Excel·lentíssim senyor Alcalde,

Haurà observat que, d’uns mesos ençà, el vostre xofer cada dia arriba tard. Estem segurs de coincidir amb vostè, senyor alcalde, que és intolerable la manca de puntualitat del xofer. El país no es pot permetre aquesta baixa productivitat, i l’alcaldia encara menys.

És per això que els qui paguem el sou del xofer i  també el de l’alcalde volem que el senyor alcalde sigui també productiu i prengui les decisions que hagi de prendre. Estem segurs que està d’acord amb nosaltres que aquesta situació no es pot perllongar gaire més. En realitat, ja fa massa que dura. El xofer de l’alcalde ha de ser a l’hora en punt a treballar. Cal girar la situació.

26-04-08_2131-l

Barcelomografia del subsòl

En conseqüència, li demanem, senyor alcalde, que prengui les decisions necessàries perquè el metro funcioni bé.

Publicat dins de Comentaris, Fotografies | Etiquetat com a , , | 3 comentaris

Mario Benedetti ha mort

Mario Benedetti va morir ahir.  D’entre tot el que ha escrit, he triat Pasatiempos per recordar-lo en aquest apunt:

Cuando éramos niños
los viejos tenían como treinta
un charco era un océano
la muerte lisa y llana
no existía.
luego cuando muchachos
los viejos eran gente de cuarenta
un estanque era un océano
la muerte solamente
una palabra
ya cuando nos casamos
los ancianos estaban en los cincuenta
un lago era un océano
la muerte era la muerte
de los otros.
ahora veteranos
ya le dimos alcance a la verdad
el océano es por fin el océano
pero la muerte empieza a ser
la nuestra.

Publicat dins de Comentaris | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Taronges i (R)-3,4-dihidroxi-5-((S)-1,2-dihidroxietil)furan-2(5H)-ona

(R)-3,4-dihidroxi-5-((S)-1,2-dihidroxietil)furan-2(5H)-ona és el nom químic de l’estereoisòmer levogir de l’àcid ascòrbic, és a dir, la vitamina C (Després de la xiulada de la Copa del Rei i de les declaracions del senyor Mayor Oreja, a fi d’evitar suspicàcies i també per afavorir l’enteniment entre espanyols en el sí d’Europa, afegeixo el nom en anglès per si el traductor d’aquesta pàgina no pot:  (R)-3,4-dihydroxy-5-((S)- 1,2-dihydroxyethyl)furan-2(5H)-one).

vitamina-c

L’estabilitat de la vitamina C es veu afectada si cuinem els aliments en recipients de coure (avui inhabitual) o bé amb l’olla a pressió. Cuinant normalment, no es descompon fins als 190 C, de manera que el contingut en vitamina C dels aliments consumits  no  s’altera de manera important, encara que cal saber que es dilueix en l’aigua de cocció i sovint pot a anar a parar… a la pica.

No sabia quina foto posar: si la del senyor Mayor Oreja, la de l‘estadi de Mestalla (València) o bé l’estructura de la vitamina C. Al final, m’he decidit per les taronges de València, però, com veieu, no me n’he sabut estar de plantificar-hi  també l’estructura  -Oi que és bonica?

090515-6073-s

El taronger viu al pati de casa.

Publicat dins de Comentaris, Fotografies, Química | Etiquetat com a , , , , , , , | 9 comentaris