Probablement cap a l'any 625 a.C. va nèixer Tales de Milet. Per a molts, el primer d'introduir el raonament com a mètode per explicar el món. Tales tenia grans coneixements de geometria i d'astronomia i això el va permetre predir per primera vegada un eclipsi de sol. Era l'any 585 a.C. L'eclipsi que ell predigué va fer aturar la batalla entre medes i lidians. I és que els eclipsis de sol eren fenòmens molt rars que alteraven enormement la vida de la gent perquè ningú sabia com o quan acabaria, ni tan sols si acabaria. Durant l'eclipsi solar que hi va haver l'agost de 1999, que vaig seguir en ple Bisaura, es va fer un silenci terrorífic: cap ocell, cap soroll, res no es movia. Tothom s'estava a l'aguait, perquè els animals, com els humans, mostren gran prudència davant de fets excepcionals. Enfrontats en un eclipsi, costa poc d'imaginar què devia passar pel cap d'aquells animals que havien començat a dibuixar-se a ells i a la Natura en les parets de les coves. De posar un gran interrogant al món a predir un fenomen com ara un eclipsi: vet aquí qui som.
Avui algú m'ha dit que només es veia una rodona una mica menjada per la Lluna. Ben cert. Però pensa què estàs veient realment i amb quina normalitat ho fem. No sempre ha estat així. De totes les emocions que genera el fenomen, la por és l'única que hem bandejat. Gaudim-ne!
