Sempre que vaig a una ciutat, m’agrada fotografiar algun dels carrers des d’un balcó. Moltes ciutats són indistingibles en vista ortogonal. Lisboa, no. La foto em va agradar per la seva monocromia, remarcada pel cotxe, i per les línies rectes pròpies del traçat urbà i per la suau, persistent corba de la via del tramvia.
Lisboa des de l'hotel
Quant a Toni
-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats?
-He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats
(Ramon Llull)
Aquesta entrada s'ha publicat dins de
Fotografies,
Viatges i etiquetada amb
carrer,
fotografia,
Lisboa,
monocromia,
tramvia. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.