Una tarda d'agost, del perer va caure una pera, perquè la pera era ben madura. Va ser una petita catàstrofe per a la pera -va quedar ben macada a terra- però una pera menys al perer no ho nota ningú, ben proveït de peres com era el perer.
Vet aquí la catàstrofe de la pera, la indiferència del perer i l'alegre naixement d'un nou món:
Vegeu l'àlbum El món des de molt a prop
Això de la pera i la patata té molta teca!
De bolgs no hi entenc, com ja et deus imaginar.
Tu tens l’honor (dubtós?) de ser l’autor del primer blog que visito!!!
Molts records i alguna abraçada.
Fins aviat,
Maria
Quan parles de peres i patates, i dius que té molta teca, de què parles, exactament?