El santuari de la Cau

L’estiu no és el millor moment de l’any per a la fotografia de paisatge perquè la humitat amaga la llunyania en una confusió de blaus i perquè la llum zenital del sol, dura i contrastada, no permet modular les imatges. Prefereixo qualsevol altre estació llevat de quan vull justament la confusió de carenes o bé els meravellosos tons rogencs de les postes d’agost, aquelles que la cançó diu que els nascuts al Mediterrani tan acostumats hi estem.

Caminant des de la casa sota el castell de Milany fins al santuari de la Mare de Déu de la Cau, una hora d’anar i una per tornar, podeu descobrir les muntanyes de Montserrat, un fet sorprenent estant al Ripollès. I hi trobareu un camí ple de colors —a l’estiu, també a l’estiu. Llàstima de santuari, francament insuls.

Sempre s’hi pot tornar, en qualsevol altre moment, és clar; però la fotografia de Montserrat i la dels cardots ja estan fetes. I m’encanten. I també la de les falgueres reflectint la llum zenital. Quant al santuari…