La Tardor ja ha arribat. No pas l'astronòmica —ja fa dies que és aquí, tan matemàticament puntual com és—, sinó la de debò —que cada any ve més tard—: la del fred i la caiguda de fulles, la dels colors marrons i rogencs i dels paisatges tristos però sublims. La taula que fa poc acollia unes cerveses sota l'ombra del freixe, ara, ves, acull les fulles del freixe abans que el vent no se les endugui. És moment de recloure's a la vora del foc.
