No totes les papallones tenen els bonics colors que mostra la de la fotografia, però sí que moltes d'elles, sobretot si són diürnes. Feu doble clic a la imatge i contempleu-hi la lluentor i textura de les ales i del cos. La veritat és que per boniques que semblin, com més de prop les mirem més monstruoses semblen. Però, en realitat, no ho són gens, de monstruoses, almenys si acceptem la definició que l'IEC dóna sobre monstre: "ésser fabulós que presenta una conformació contrària a l’ordre natural, com és ara una combinació d’home i de bèstia, o de dues o més bèsties diferents". No és el cas, oi? Simplement tenim tendència a comparar amb els patrons humans. I les papallones aparentment hi estan molt i molt allunyades. Les papallones tenen una vida més aviat efímera, sis mesos les més afortunades, i algunes fins i tot no cal ni que perdin el temps menjant perquè, vivint de les reserves de quan eren erugues, es concentren en allò que és indispensable: la continuïtat de l'espècie, coi! Les papallones són el corol·lari final d'una vida de transformacions (metamorfosi és el terme més precís) que en molts casos requereix la destrucció de gairebé totes les antigues cèl·lules per fer-ne de noves, tota una forma de reencarnació (Enteneu ara el títol del post?).
La de la foto va ser trobada, ja seca, en l'ampit d'una finestra d'una casa al Bisaura. Devia morir tota sola. Però tranquil·la. Espero que tingués ocasió de perpetuar l'espècie…
Món viu
Normalment les papallones del tipus 'bruixa' són de cromatismes poc lluïts. I nocturnes, oi?