Els ànecs d'Aiguadolç

Els ànecs són animals que s'avenen a viure en llacs d'aigua dolça, on poden alimentar-se d'herbes, o filtrar diminuts organismes aquàtics amb el bec, o caçar petits peixos o insectes, i on poden parar els seus nius ben amagats entre l'espessa vegetació. És poc habitual trobar-los en aigües salades i menys encara en un port com el d'Aiguadolç, a Sitges, entre el trànsit d'embarcacions i el soroll de bars i restaurants: la marina d'Aiguadolç és clarament un lloc molt i molt allunyat dels silenciosos indrets lacustres on podem observar els ànecs. 

Però vet aquí que a Aiguadolç hi ha una colònia estable d'ànecs collverds des de fa anys. És, ves, els resultat d'una història amable que comença amb en Willy, un ànec ferit a qui la marineria del port va salvar i ajudar. 

Una petita escultura, escala 1:1, del sitgetà Jordi Baijet, recorda l'animaló en el parterre de davant de capitania; però és sobretot la mitja dotzena d'ànecs adults joves —amb els colors brillants característics al coll que els dona nom— allò que millor recorda la bonica història de l'ànec Willy. Quan l'hivern acaba, no paren de moure's nedant cap aquí cap allà, perseguint-se, fent carrera per enlairar-se des de l'aigua i volar en cercles sobre el port, sempre en grup, i sempre cridant; i fa gràcia veure'ls després amarar amb les potes endavant i els dits oberts, amb les ales esteses sense alejar —només per controlar la inèrcia en lliscar sobre l'aigua— mentre els becs repeteixen una i una altra vegada histèrics quac-quacs. Juguen?

Totes les fotografies