Mosques

Una mosca és una cosa petita, suposadament bruta i sovint tan molesta que despatxem esclafant-la. Al capdevall, poder esclafar és un dels avantatges de pertànyer al capdamunt de la piràmide de l'alimentació… És poder, ve-t'ho aquí.

Mosca és un nom ambigu. Generalment les mosques són dípters, però ni tots els dípters són mosques ni totes les  mosques són dípters. Totes elles tenen, això sí, dues ales, no pas les quatre d'altres insectes, perquè, en realitat, les ales del darrera van evolucionar fins reduir-se a unes petites estructures que utilitzen per estabilitzar el vol. Una cosa que crida l'atenció són els ulls compostos de multitud de facetes, cadascuna sensible a la llum individualment. Observeu atentament una mosca i veureu com les netegen contínuament amb les potes. 

La pera de la fotografia havia caigut de l'arbre i esdevingué amb rapidesa el centre de tot un univers de criatures petites. La pera semblava mossegada, però no pas per les mosques, ben segur, perquè no n'hi ha cap que ho pugui fer, de mossegar, simplement llepen o, màxim, succionen. Com que són tan ràpides anticipant-se als nostres moviments, vaig utilitzar un objectiu de 50 mm (sobre film 24×36) amb anells d'extensió per no haver-m'hi d'acostar gaire. Això va impedir enfocar tot el cos (hauria de pensar en un objectiu basculant, però el preu me'n fa desdir) i només -que no és poc!- mostrar la fina i aparentment delicada estructura de les ales.

Malgrat que puguin transmetre moltes malalties, les mosques tenen una funció clara en la descomposició de la matèria vegetal i en la transformació de la matèria fecal. M'ha sorprès, a més, conèixer l'ús de mosques estèrils en el control de plagues (www.uib.eu) o en l'alimentació (agrinews.es) [ambdues: nov 2015]. Això no treu que les despatxi, més o menys com tothom, etzibant-hi un ventallot; però ara, havent llegit aquest post, crec que em desperten certa (nova)  admiració.

El món a prop d'una pera