Fotografia pertanyent a l'àlbum Miscel·lània
L'estiu i les seves portes obertes genera diferents maneres d'observar el paisatge. D'haver fotografiat només la porta, seria difícil adonar-se que el paisatge és el reflex d'un paisatge. Hagués semblat probablement una imatge feta a través d'una cortina metàl·lica. Però jo volia mostrar que la incertesa de saber què és dret i què és reflex acaba -o no- quan els veiem tots dos. Per això, al final vaig incloure en l'enquadrament la cortina de l'esquerra. Tot i així, segueix essent un paisatge estranyament incert, perquè un dels paisatges enantiomòrfics només el podem imaginar més enllà de la cortina.
