A casa nostra, quan arriba gener, acostuma a succeir que les capes atmosfèriques més altes i fredes es precipiten avall a causa de llur major densitat. Això fa que en el centre del fenomen, la pressió sigui més alta, no bufi gota de vent i el mar romangui absolutament calmat. L’aire se n’allunya cap a zones de pressions més baixes seguint les isòbares en sentit horari a l’hemisferi nord (un efecte combinat entre la fricció de l’aire amb el sòl i la rotació del planeta, l’efecte Coriolis). Vet aquí una situació d’anticicló. La calma atmosfèrica, el cel tot ell blau intens i la perfecta transparència d’un aire sec, sense cap núvol i amb un sol d’allò més benvingut (no deixa de ser hivern) fan que ens hi referim com a «bon temps», malgrat que fora molt millor dies i dies de pluja i neu per omplir pantans ara i durant l’estiu. Però són les primeries de gener, ja es complicarà més endavant (la tempesta Glòria ens visità la tercera setmana). Avui com avui, no és bon moment per confiar en veles. La dita marinera diu que «val més poc vent que força de rem», i és veritat que a poc a poc es triga més, però s’arriba lluny; tanmateix «sense vent, força de rem», perquè «d’on no n’hi ha, no en pot rajar» –i aquesta era exactament la situació el dia de les fotos. Motor i manta!
Les fotografies –primera setmana de l’any– pretenen descriure la calma anticiclònica, la llum intensa, els colors saturats, la transparència de l’aire, la mar com un mirall… El remer d’una de les imatges es trobava gairebé a dues milles endins. Vull pensar que no s’hi atreviria durant la primavera, llavors que el temps es torna inestable, imprevisible, barroc, violent.
No us deixeu enganyar per les veles inflades que s’hi veuen: nedant podies avançar els velers
