No us ho creureu: allò que em va decidir a fer aquesta imatge d’oportunitat no va ser la llum rasant de gener ni el mar com un mirall; ni tampoc no va ser la suau, infinita, corba de l’onada en trencar-se; ni el fet de ser un dels meus llocs preferits –per raons que no ve al cas ara de revelar. No. Allò que em va decidir a captar l’instant fou la felicitat del gos xipollant.
Ves què curiós, oi?