Paisatge viu

M'agrada el paisatge del delta de l'Ebre —dit el Delta, com si fos l'únic— perquè és viu en un doble sentit: canvia —amb el mes i amb l'any— i és ple de vida… animal, ben visible, a l'aire, a l'aigua i al terra, tot i que de vegades es tracti d'espècies invasores (Heu pensat mai que poc ho saben, elles, que són invasores?).

El martinet blanc de la foto, oriünd del Mediterrani (i per cert, espècie invasora a Amèrica), caminava buscant probablement algun cuc o insecte o granota al començament del Trabucador. Em va semblar tot un gentleman desvagat (o potser en Pedro Navaja de la cançó?), el cos lleugerament endavant i les mans a la butxaca: vet aquí la dèria humana d'humanitzar-ho tot.

DEL_4897-01

Més imatges del Delta

La cançó:

Pedro Navaja
Por la esquina del viejo barrio lo vi pasar
Con el tumbao' que tienen los guapos al caminar
Las manos siempre en los bolsillos de su gabán
Pa' que no sepan en cuál de ellas lleva el puñal

 

 

 

 

Quant a Antoni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Fotografies, Viatges i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *