M'agrada el paisatge del delta de l'Ebre —dit el Delta, com si fos l'únic— perquè és viu en un doble sentit: canvia —amb el mes i amb l'any— i és ple de vida… animal, ben visible, a l'aire, a l'aigua i al terra, tot i que de vegades es tracti d'espècies invasores (Heu pensat mai que poc ho saben, elles, que són invasores?).
El martinet blanc de la foto, oriünd del Mediterrani (i per cert, espècie invasora a Amèrica), caminava buscant probablement algun cuc o insecte o granota al començament del Trabucador. Em va semblar tot un gentleman desvagat (o potser en Pedro Navaja de la cançó?), el cos lleugerament endavant i les mans a la butxaca: vet aquí la dèria humana d'humanitzar-ho tot.
Més imatges del Delta
La cançó:
