La dona del llaç groc al balcó

Enmig del xivarri i la gresca de festa major, que a Sitges és molt xivarri i molta gresca —i que al Cap de la Vila esdevé brogit estrepitós llavors que hi entren esvalotadors dracs, àligues i dimonis, a qui esperen la delerosa cridòria de barrets de palla (no, no escric això colgat de vermut)—, enmig de tot allò, dic, el gegant i la geganta, ves, pretenien fer-se un petó, per damunt com eren de tota aquell esclafit de bullici. Com si no passés res… Ja se sap: la monarquia!

Em va agradar l'esguard entre tots dos, la llum daurada d'un vespre d'agost damunt la corona i, sobretot, la mirada —ben impúdica— de la dona del llaç groc al balcó.

Més imatges de la Festa Major de Sitges