L'aranya groga

Thomisus Onustus és el nom diguem-ne oficial, i en tot cas científic, de l'aranyeta groga de la foto. A diferència de la majoria de les aranyes, que, havent fet la terenyina, esperen pacientment que hi caigui algun incaut, l'aranya groga roman d'amagatotis sota la flor, a l'aguait per sorprendre la víctima llavors que es distreu libant tranquil·lament el nèctar. Aleshores l'hi clava el fibló i ja us podeu imaginar com acaba la història. Per viure d'una feina així, és bo confondre's amb els colors de les flors. La flor, el nostre escenari, només hi posa el color tan cridaner, perquè vet aquí com depèn de la polinització que fan els insectes; i els insectes, del nèctar d'ella; i l'aranya, dels insectes: tot és ben complicat i alhora molt i molt senzill. És la vida i alhora la mort. Tot en un escenari tan petit i alhora tan gran. 

P1040389-01

Havent fet la fotografia, vaig deixar la fulla amb l'animaló al costat de la flor on l'havia trobat. No volia alterar l'ordre natural i perfecte. 

Quant a Toni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
Aquesta entrada ha esta publicada en Ciència, Fotografies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *