Desplaceu-vos 100 Km cap al sud, gireu i avanceu 100 Km cap a l'est, gireu de nou i avanceu cap al nord 100 Km més, i finalment avanceu 100 Km cap a l'oest. On sou? Exactament al lloc des d'on heu sortit. Exactament? Depèn, depèn… Camineu (mentalment) 100 Km cap al sud des del Pol Nord, 100 Km més cap a l'est i després 100 Km en direcció nord… i pareu-vos, perquè ja haureu arribat al punt de partida. Dibuixeu el camí fet sobre una pilota de bàsquet i us n'adonareu. No és gens sorprenent si pensem sobre un esfera, però ho és molt si seguim pensant en termes de geometria plana. Vet aquí el problema que sempre han tingut cartògrafs i navegants: passar d'un esfera al paper pla!
Fóra millor veure el món a través d'un ull de peix, molt més fidel potser; però com no hi estem avesats, ens sembla ben estrany.
Col·lecció Jugant amb l'ull de peix
Doncs haurem de pensar de manera "esfèrica", en lloc de plana. Tot i que, dissortadament, em fa l'efecte que hi ha massa gent que pensa en termes de geometria plana i, de tant pensar-hi, al final se'ls ha tornat pla fins i tot el cervell….
I tant, tens raó!
Més d'un cop i més de dos en fer àmplies fotografies de paisatge marítim m'he adonat de la curvatura que agafa l'horitzó i que em resulta molesta: per molt que m'hi apliqui si no empetiteixo l'abast del capm no aconsegueixo desempallegar-me de la "caiguda" del paisatge cap a cada banda!