Pota de porc

Pota de porc sobresortint d’una bossa de color wert

 

Quant a Antoni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
Aquesta entrada ha esta publicada en Comentaris, Educació, Fotografies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Pota de porc

  1. alex diu:

    tenim la pota…pero i el ministre?

  2. Gerard diu:

    Al pare li agrada molt menjar peus de porc….tot i que, m’enrecordo, ell mai no demanava peus de porc, sino “peus de ministre”…

  3. alex diu:

    savia persona…

  4. Toni diu:

    Clar que ell es referia als ministres del seu temps: personatges com Arias Navarro, Fraga Iribarne, López de Letona, López Rodó, Carrero Blanco…

  5. Toni diu:

    Ara que ho penso… Tampoc no han canviat tant les coses, oi?

  6. Toni diu:

    Guindos, Montoro, Wert… Tots hauran de tenir un bust dedicat en les places de la Independència del futur.

  7. Gerard diu:

    Els ministres d’avui són hereus dels ministres d’ahir. Neoliberals d’inspiració feixiste. Es a dir, demòcrates “sui generis”. Això vol dir que només accepten la democràcia quan els convé. Tots ells foren educats en la “democràcia orgànica”: la prevalença del que està al principi de l’oganigrama de l’Estat. I com que ells estàn al capdamunt de l’Estat tothom que no jugui al joc que ells marquen és un “desafecte” i un “antidemócrata”.
    El seu ADN politic és del s. XVI. Espero que no, Toni, que mai no tinguin cap d’ells un bust a les futures places catalanes de la Independència. En tot cas, sí que hauriem de dedicar places que ens recordin el mal son que representa Espanya. Noms com el que ara em ve al cap, per exemple, “Plaça de la Vergonya Espanyola” que segur que popularment es coneixeria com la “plaça dels desvergonyits”.

  8. Gerard diu:

    Proposo que l’actual “Plaça de Espanya” es converteixi en la plaça de la Independència. I que la flama de dalt mai no s’apagui. Una flama amb els colors de la Independència. I que la Plaça Catalunya sigui la Plaça d’Europa. Al mig, un pal amb dues banderes, una estelada i una europea de 30 metres (mínim) per deixar ben clar que la Independència no és contra ningú, sino a favor de la sobirania plena, l’única eina possible amb la que els pobles poden sobreviure com a tals. Sempre hem estat catalans i sempre hem estat europeus… des de Roma i Carlemany…i no podem ser altra cosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *