Joan Carles I atorga el títol de marqués a Vicente del Bosque
Vegeu com és d’important tenir rei! I, a més a més, que sigui un rei aficionat al futbol. I és clar que sí. Un president de república no pot fer aquestes coses. Un rei, sí. Un president de república podria, també, atorgar la medalla de la presidència, tingués el nom que tingués la medalla. Però un president de república no podria -perquè no quedaria bé- repartir títols nobiliaris -que no convé barrejar plebeus i nobles. És per això que va bé tenir rei i no president. A més, un president de república hauria de retre comptes d’un acte així, si més no, a les següents eleccions. Però un rei no ha de retre comptes. Un rei actua amb la llibertat de qui no ha de donar explicacions a ningú. Em ve al cap que ara que està tan de moda l’acomiadament amb poca indemnització, podria estendre’s aquest sagrat principi liberal a tots els llocs de treball de l’alta administració. Però això, és clar, no té res a veure amb el marquesat del senyor del Bosque. Ni amb la monarquia. Oi? Perquè ara parlem de llocs de treball, clar. No barregem les coses, home!
El senyor del Bosque és fill d’un ferroviari republicà, afusellat per aquells que desprès van restaurar la monarquía en la persona del rei Joan Carles I (i l’últim?)., que és qui li ha concedit el marquesat…. ironia patètica, cruel i injusta. Del Bosque, tot s’ha de dir, inicialment va voler rebutjar el títol però “l’entorn” el va aconsellar de no fer-ho, perquè “no seria gens convenient que la Casa del Rey rebès una negativa, doncs no està acostumada…” Clar!, els reis només estàn acostumats a que sel’s digui que si i, a més, gràcies!.