El vam rebre amb incertesa, ben cert, però convindreu que no pas més que altres anys. Al capdavall, a nou any, un nou afany, ves i, si més no, siguem pràctics, que a any acabat, porc engreixat.
Quan semblava ben ferit l’hivern, va arribar el 8 de març i mig país va dormir fora de casa per fer cert allò d’any de gelades, any de pelades. Ha estat, sí, un any fred, mal pels pobres, i també un any que ens ha fet més pobres. En els anys de mal temps, fins i tot les abelles posen dents i, com que el temps aquí només és un recurs retòric, bé podria explicar això la persistència ibèrica a tustar la parenta i l’augment del que abans en dèiem “fet divers”. A canvi, hem prohibit els toros: no tot havia de ser dolent.
És ben cert que el que no passa en un any, passa en un instant i vet aquí que l’euro se’n va anar, quasi, a fer punyetes en un dia; però, Ai!, qui dia passa, any empeny, i al final, com que any de malalts, bon any pels metges, els especuladors hi han sortit guanyant.
Hem tingut any de neu, any de Déu, amb visita papal inclosa tal dia farà un any, i tribunal constitucional amb arguments bíblics i sentències molt espanyoles del tribunal suprem. Hem tingut manifestacions milionàries, i desafeccions i emocions encontrades, llavors que el Barça la Roja va guanyar el Mundial, i vagues les que vulgueu, algunes d’amagatotis (bé, només una), i eleccions amb desconsiderades renúncies d’escó Com que qui setmanes va comptant, tretze mesos troba a l’any, hem tingut governs esperant que tot s’acabi durant massa temps. Però l’únic que acaba aquí, avui, és l’any.
No, no ha estat un bon any, certament. Així que a mala anyada, dona-li passada; i com que, fet i fet, a mal any, manta nova, aprofitem les rebaixes que vindran.
A més anys, més desenganys: pura estadística, companys.
Bon any nou!
Dites de Cap d’Any
Un bon repàs de l’any!
Els millors desitjos per a l’Any Nou!
Toni, ignorava aquesta faceta teva d’articulista popular, combinant sàviament la prosa amb les dites, el qual resultat frega quasi la lírica, tot acabant amb un rodolí. Collonut.
Clar que ho fas amb tò irònic, desenfadat, potser per treure ferro a una realitat crúa, que encara ho pot ser més aquest any en el que entrem. Deixa’m doncs dir-te que el 2011 serà un any pitjor, per què ja se sap que a més “anys, danys i desenganys, tornen els homes estranys.” I certament tenim un pais amb més danys i més estrany del que podiem preveure. I per si això no fos suficient, canviem d’any avui divendres a les 23:59; aleccionador, doncs la saviesa popular diu que “Cap d’Any en divendres porta mal de ventre.” Uffff…quasi …I una altra cosa, el 2010 ha estat un bon any de bolets i castanyes, el 2011, segons els climatòlegs, encara serà millor per aquests dos productes, per què, tal i com va la cosa de bolets i de castanyes en tindrem a dojo…..en l’ampli sentit de la paraula.
Bony any?, l’entrada, potser si. Desitjar encara no paga impostos….(no els donguem idees…) Però el balanç no el podrem fer fins aquestes mateixes dates, d’avui a dotze mesos….en fi, “Carpe diem quam minimum credula postero”, es a dir, ” aprofiem el dia, no confiem en el demà” (Odas, I,11), gràcies, Horaci.
Carai Toni,
Jo tamb’e m’ he quedat al.lucinada amb el repertori de dites populars.
En fi, Bon Any 2011.
Carme S’anchez
Tot un any escrivint-ho!!!!
Gràcies
Ho publicaré al mur d’Aprenem al FaceBook, és un bon recurs!
http://www.facebook.com/group.php?v=wall&ref=search&gid=60050449794
Gràcies, Sophia