Els mites de la (nostra) democràcia (II)

Segon mite: votar en blanc és afavorir el guanyador

La finalitat de la regla d’Hondt és distribuir els vots emesos entre els escons. Com que els escons han d’estar ocupats per candidats elegits, només s’hi considera els vots als partits, que és el que es distribueix després en escons. Ni el vot nul ni el vot en blanc no es tenen en compte. Perquè tingués algun efecte, el vot en blanc hauria d’entrar en el còmput, però no és així, perquè no es poden deixar escons buits. El vot en blanc fa baixar el percentatge de vot de cada partit, però en la distribució d’escons mai no es té en compte el percentatge, sinó el nombre de vots emesos. Dit d’una altra manera: el parlament reflectirà la distribució de vots entre els partits, i només entre els partits. Si només un 10% votés correctament, la distribució d’escons reproduiria la distribució entre els diferents partits només d’aquell 10%.

Una altra cosa ben diferent són les raons que fa que algú voti en blanc i quina és la interpretació que se’n pot fer del conjunt de vots emesos. Aquí no hi ha res escrit, però el sentit comú sembla indicar que qui vota en blanc ho fa perquè cap dels partits no el convenç. El vot en blanc pot ser el de la protesta, del cansament, una forma de dir que cal canviar, que res no serveix, però aquesta interpretació no és l’única i, havent vist  reiteradament com de retorçades poden ser les valoracions dels diferents partits sobre uns mateixos resultats electorals, jo no gosaria posar la mà al foc que s’interpretés així.  Com que tots els partits, endemés, aspiren a acolorir amb els de la seva samarreta els vots en blanc en la següent elecció, ningú no carregarà contra ell, però tothom en culparà el contrari i ningú no n’assumirà la part de responsabilitat corresponent.

El problema del vot en blanc és que és un vot sense veu i, un cop emès, ja ningú no el defensarà al parlament. Tot i així cal respectar-lo, i molt; penseu, si més no, què succeiria si un 80% votés en blanc…

Entrades relacionades anteriors:
Els mites de la (nostra) democràcia (I)

About Toni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
This entry was posted in Comentaris and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>