Que l’Stephen Hawking s’hagi despenjat ara, justament ara, a punt de nova publicació, sobre l’existència de Déu és segurament una estratègia intel·ligent d’un home molt intel·ligent per vendre més. Tanmateix, deixant de banda els motius, legitimíssims, admetem que és bo debatre sobre coses que en realitat a la Ciència li importen un rave, però no pas als humans. És bo i és sa. Sempre ha estat bo, però hi havia un temps que no era gens sa, llavors que l’Església Catòlica manava més, i més explícitament, que no pas ara. I és que la barreja de Ciència, Déu i Església Catòlica és, per dir-ho químicament, altament inestable, gairebé explosiva.
El procés contra Galileu va marcar la separació entre l’Església (la catòlica, és clar) i la Ciència per pura supervivència… dels científics. I com que a Occident (els antics territoris romans occidentals), l’única religió possible era la cristiana en versió catòlica, per extensió la Ciència va quedar separada de la religió. Celebrem-ho tanmateix: la religió ha de ser exclusivament personal. Ferro als estats-religió, totalitaris per definició!
L’Església no és res més que una estructura de poder (en el sentit que li donava Nietzsche) i la capellanada no fa res més que servir a aquest poder, tant els alts directius, influenciant com poden (COPE, col·legis religiosos, política i, quan ha convingut, per la via militar), com els petits venedors, els adorables mossens i capellanets de barri, alguns dels quals anaven de rojos no fa pas molts anys. Però la religió, la creença en alguna cosa prèvia i transcendent, això, realment, és una cosa molt i molt personal. Per això, Jean Meslier, sacerdot de dia, podia ser un ateu convençut i, per això també, hi ha científics creients (Einstein, per exemple) i científics que afirmen que la Física no requereix l’existència de Déu (Hawking, per exemple).
Ni el doctor Hawking ni jo creiem en Déu. Ni el doctor Hawking ni jo creiem en la necessitat que Déu existeixi. El doctor Hawking i jo (però també d’altres que sí que són creients) apliquem el principi del bisbe (!) Occam: tallem els problemes en fines capes i triem la més senzilla per analitzar; i resulta que en aquest carpaccio, Déu és una hipòtesi innecessària i massa complicada. El doctor Hawking i jo i molta altra gent tenim una formació científica i racional, l’assumim i ens agrada. I aquí s’acaba les semblances entre el geni (Hawking) i jo (llàstima!) i molts d’altres. Però recordem-ho bé: ni la Ciència es fica en Déu (llevat que algú legítimament vulgui vendre més llibres), ni Déu té res a veure amb la capellanada al servei del poder que representa el Vaticà.
Compraré, això sí, el llibre de l’Stephen Hawking. L’hauria comprat també sense tanta controvèrsia.
Fotografia (col·leció Esglésies): impressionants preparatius d’una missa al Vaticà, tota una demostració del poder de l’Església.
Resposta de Benet XVI a Stephen Hawking
Piris, A., Dios, Hawking y el arzobispo, La republica
COLLONUT¡¡¡¡ Fins i tot li dono canya a 2 baners
Si no l’has llegit et recomano l’article de l’Alberto Peris, referit al final del meu apunt.
Tenim un clero tan preocupat en divorcis de catòlics (que és la seva feina) i de no catòlics (que no és la seva feina) (de divorcis que no siguin de la família Borbon), tan actius en les COPE i Intereconomia, etc., etc. que ja han oblidat el saludable costum de llegir. Això fa que intel·lectualment siguin una pena. És clar que, ben mirat, l’església sempre ha tirat per vies més expeditives (fogueres, amputacions, empresonaments)a l’hora de convèncer.
Salut, company! I molts Banners!