
La butaca d’imitació de vímets descansa tranquil·la. Ja no hi ha ningú que hi segui, ja no aplega cap cul. Les vacances s’acaben, companys. I doncs, què us pensàveu? Que duraria tota la vida?
Quant a Toni
-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats?
-He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats
(Ramon Llull)
Aquesta entrada s'ha publicat dins de
Fotografies i etiquetada amb
cul,
vacances. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
almenys 1 mes més, si.
En Pol està a la butaca d’estudiar Ones i Òptica… suposo, oi?
és cla